Núñez i Navarro - Barcelona, sempre

Després de dotze anys de procés judicial (els quals només tres han estat d’efectiva activitat investigadora i nou de paralització judicial, en dilació no imputable a la defensa), l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat sentència sobre l’anomenat “cas Hisenda” en el qual el Grup “Núñez i Navarro” s’ha vist relacionat.

L’acusació es basa en que els dos Inspectors tributaris haurien adquirit els seus habitatges de “Núñez i Navarro” a preu inferior de mercat atorgant al grup tracte de favor, comptant amb la complicitat complaent dels seus superiors, és a dir, partícips d’una trama.

Aquests fets no s’ajusten a la realitat i el Grup “Núñez i Navarro” formalitzarà recurs davant el Tribunal Suprem reclamant una merescuda declaració d’innocència, ja que la resolució no contempla la sòlida prova de descàrrec que evidencia que:

a) El Grup complia fidel i lleialment amb les seves obligacions fiscals conformement a la legalitat vigent i no precisava tracte de favor de cap funcionari públic.

b) Tanmateix la seva activitat empresarial va ser comprovada per altres funcionaris que van aconseguir idèntica conclusió: la tributació presentada s’ajustava a la Llei i als paràmetres d’interpretació de l’època (en concret, 282 inspeccions i comprovacions realitzades per 47 Inspectors i Subinspectors diferents de l’Agència Tributària).

c) És més, durant el període analitzat, altres superiors jeràrquics van revisar i aprovar aquesta actuació, confirmant la bona tasca inspectora i el compliment de la Llei per part del Grup (en concret, dos altres Inspectors Adjunts i dos Inspectors Regionals Jefe diferents i aliens a la pretesa trama).

d) La sentència incorre al gran error a l’afirmar que s’ha eludit el pagament de tributs. De fet, la naturalesa de les operacions analitzades feia referència al diferiment temporal de la tributació, que no a la seva elusió, i així és, tot marge de benefici ha estat puntualment tributat i ingressades les seves quotes resultants.

D’altra banda, l’exempció per reinversió materialitzada va obeir a real i efectiva activitat inversora.

Tots aquests extrems, així com les condicions de mercat dels pisos adquirits i l’absència de pagaments a qualsevol funcionari, van ser objecte per a la defensa de “Núñez i Navarro” d’exhaustiu esforç probatori de descàrrec, sobre el qual la sentència no desplega cap pronunciament, omet tota resposta, vulnerant així drets processals del ciutadà justiciable.

Davant d’aquesta omissió i al conjunt de discrepàncies de fet i de dret que es mantenen, s’articularà, com es va dir, recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, reclamant Justícia i la proclamació d’innocència.

Mentrestant, confiant en una finalització justa de tot aquest procés, el Grup Núñez i Navarro mantindrà la seva línia de treball, fidels a una trajectòria de més de cinquanta anys.