Joan Tarragó: “Barcelona és un bon brou de cultiu per als artistes”

2019-12-12

Després de l'enorme èxit que va suposar la seva col·laboració en la identitat artística de l'Hotel REC, amb una representació de l'antic REC Comtal que incloïa una clavera amagada, uns portals amb llums de neó que ens permeten entrar en el mural i el disseny del sostre del REC Lounge, Joan Tarragó (Barcelona,1981) ha tornat a col·laborar amb Núñez i Navarro. En aquesta ocasió per al projecte NN Shutters realitzant dos murals en dues persianes del carrer Joanot Martorell, on Sants es converteix en Hostafrancs: “Son com una espècie de portals que ens porten de nou a la naturalesa. Sempre amb l'aigua, la naturalesa i el moviment com a eix de la meva obra. D'una forma orgànica i molt aquosa que exerceix un fort contrast amb les línies rectes i quadrícules de la gran ciutat. Intento plasmar en les meves obres les formes de la naturalesa, sobretot aquàtiques, que observo en els viatges que realitzo. El meu estil també és de plans molt tancats. Com si fos una foto macro”.

Joan Tarragó

El resultat va ser espectacular. Per a ell, per a nosaltres i per als veïns de Sants, que no dubtaven a preguntar i comentar l'evolució del seu treball. “És el bonic de pintar al carrer. Poder-los explicar què estàs fent i per què. A més, en aquest projecte el feedback va ser molt positiu. Tots quedem molt contents perquè aquesta zona és com un poblet, amb un fons ocre i estan encantats de rebre art i color en el seu barri”.

Incombustible i sense complexos, Joan Tarragó va saber des de sempre que volia dedicar-se al món de l'art. “De petit pintava en qualsevol superfície, ho pintava tot. Fins i tot en les parets de la meva casa”. Normal que acabés estudiant Belles arts. La seva formació artística abasta la il·lustració, el disseny gràfic i l'art urbà, la qual cosa li dóna un enfocament molt eclèctic i meticulós a l'art contemporani. A més, va complementar el seu coneixement pintant als carrers “perquè la carrera requereix molt més que assistir només a classe”.

Joan Tarragó

Però l'enduriment de la normativa li va fer provar noves formes de creació, com la il·lustració, sorgida “arran de les lleis antigrafiti que es van establir a nivell europeu en 2006. Les multes per pintar al carrer van passar de 100€ a 3.000€. Es va criminalitzar el grafiti d'una manera salvatge. Ens obligava a portar ja la plantilla feta des de casa i pintar ràpid sense que ens enxampessin”. Encara que la legislació continua vigent, agraeix que s'hagi recuperat la permissivitat que va haver-hi a la ciutat a principis dels 2.000. “Pintar al carrer per a nosaltres és una necessitat. No podem deixar de fer-ho. En el meu cas és alguna cosa fins i tot terapèutica”.  

Joan Tarragó

Segons afirma Tarragó, el panorama artístic de Barcelona “és brutal. Aquí hi ha moltíssim talent local. També de fora. Però sobretot local. Il·lustració, grafiti, mural… Hi ha gent amb molt de talent i de totes les edats. No sols gent jove. No sé a què es deu, però Barcelona és un bon brou de cultiu per als artistes”. Atent a tota creació artística que es gesta a la ciutat, destaca també l'auge de persianes muralitzadas. “Hi ha un renaixement del grafiti a Barcelona i aquesta explosió de creativitat està trobant sortida pel llit legal, que és el de les persianes”. D'aquí la seva recent col·laboració amb el projecte NN Shutters de Núñez i Navarro, que brinda als artistes del urban art de Barcelona l'oportunitat de pintar en el seu llenç més preuat, el carrer, d'una forma controlada i amb la voluntat de millorar l'entorn de les persones d'una manera fresca i creativa.

quedatacasa