"La fotografia digital no té la textura i l'atmosfera que et dóna la fotografia analògica"
2019-05-30

Ara que les cambres instantànies s'han tornat a posar de moda i no hi ha botiga especialitzada que no les ofereixi en els seus lineals, convé recordar als pioners, uns romàntics de la professió que allà per 2011 van ser els primers a apostar per la fotografia analògica com a mitjà de vida, obrint a Gràcia un espai en el qual reparar la teva vella càmera, fer-te fotos de carnet, comprar càmeres i objectius de tota mena i, per descomptat, portar a revelar els rodets amb les fotos de les teves vacances.

Aquests bojos aventurers van ser Sara i Miguel Ángel, dos germans criats entre flaixos, trípodes i rodets que van mamar l'ofici familiar des de petitons, fent de la fotografia el seu mitjà de vida, i que van veure un excel·lent model de negoci en una opció a priori tan anacrònica com era dedicar-se a la fotografia analògica. 8 anys i diverses ressenyes després en mitjans de comunicació, Nostàlgic, no podia dir-se d'una altra forma aquesta petita oda al rodet i revelat, és tot un referent a la nostra ciutat per als nostàlgics de la química, les cambres obscures i els sistemes predigitals. Per això, tractant-se de fotografia, i amb Barcelona i una mica d'arquitectura com a teló de fons, l'entrevista per a aquest blog era més que justificada.

Se us ha arribat a definir com "la Meca de la fotografia analògica". Què us sembla aquesta descripció?
Ens motiva a continuar treballant, fa 8 anys que vam iniciar aquest projecte i agraïm que es reconegui l'esforç, les ganes i la il·lusió que hem posat en ell. És una descripció que valorem de forma molt positiva. La nostra motivació des que decidim muntar Nostàlgic va ser crear un refugi per als amants de la fotografia analògica. No volíem que es perdés i sabíem que podria generar interès, encara que no ens imaginàvem que tant. Estem molt contents de contribuir al fet que la fotografia química continuï existint i facilitar la seva demanda a les persones interessades.

Com us vau iniciar en el món de la fotografia?

Per a tots dos el fet de venir d'una família de fotògrafs ens ha influït, hem crescut envoltats de càmeres i des de nens hem format part d'aquest món. De seguida que vam poder ens formem en diferents centres i universitats com l'ICP (Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya) la UPC, la UAB o l'ICP (International Center of Photography).

 

Estudis de fotografia a Barcelona ©Nostàlgic



Com neix el projecte Nostàlgic?

El projecte neix després de viure un temps a Nova York, on tots dos vam tenir temps de reflexionar sobre l'estat de la fotografia en general i cap a on volíem enfocar el nostre futur professional. A pesar que havíem treballat per separat en diferents àmbits des que estudiem fotografia, ens venia de gust crear una mica junts, i després de decidir que volíem vincular-nos d'alguna forma a la fotografia química, observem que a Barcelona no hi havia cap tenda especialitzada en fotografia analògica del perfil de Nostàlgic, i que era un bon moment per a crear-la.

Amb l'entrada de la fotografia digital, a principis de la dècada del 2000, la fotografia química va perdre molt d'interès per a la majoria dels usuaris. Cada vegada costava més trobar laboratoris i botigues especialitzades en aquest tipus de material fotogràfic. Per aquest motiu, decidim crear un espai per a tots aquells que, com nosaltres, segueixen enganxats als colors, les textures i la forma de treballar de la fotografia analògica.

Quin tipus de públic acudeix al vostre negoci? Quin seria el seu retrat-robot?

Tenim un públic molt variat, des de professionals que continuen disparant en analògic i el combinen amb la fotografia digital, a gent jove que té curiositat per conèixer els orígens de la fotografia i els agrada experimentar amb diferents tipus de pel·lícula. En general, la fotografia analògica s'enfoca dins d'un marc més personal, on et sents més part del procés fotogràfic sense la necessitat de crear una imatge perfecta.

Als compradors ens costa trobar avui dia material analògic. Us succeeix el mateix a vosaltres amb els proveïdors? O des de dins és un sector amb molta vida?

Treballem amb molts proveïdors diferents de diferents països, això ens permet tenir gran varietat de pel·lícula, encara que també requereix per part nostra més dedicació i temps a l'hora de realitzar les comandes. Al principi ens va costar trobar distribuïdors, però a poc a poc hem aconseguit crear una xarxa de contactes que ens permet oferir una gran varietat de productes i encara que hi ha marques que han deixat d'oferir o han limitat la seva producció com Agfa o Fujifilm, hi ha altres noves que han anat sorgint en els últims anys com Ferrania o Bergger.

 

Estudis de fotografia a Barcelona ©Nostàlgic

 

Quin producte té més sortida?

En general, els productes que més es venen són pel·lícula i càmeres clàssiques, a més d'instantànies com les Polaroid o Fujifilm Instax. D'altra banda, els serveis més sol·licitats són els de revelat de rodets i reparació de càmeres.

Amb el fenomen vintage han tornat a posar-se de moda les cambres instantànies. Creieu que això pot portar a un boom o volta als orígens de la fotografia?

La Polaroid és una icona dels anys 80, la seva estètica i immediatesa atreu un gran nombre de persones. A més, el fet d'obtenir una imatge física i poder veure in situ, el procés màgic del revelat, les converteix en cambres molt benvolgudes i singulars. Aquestes, al costat d'altres cambres clàssiques, han creat tendència i un boom que ha acostat la fotografia analògica a molts joves creatius. Creiem que el mercat s'estabilitzarà i coexistirà la fotografia analògica i digital, perquè ambdues es complementen.

Què li falta a la fotografia digital perquè l'analògica segueixi tan viva?

La fotografia digital és més perfecta, més plana, no té la textura i l'atmosfera que et dóna la fotografia analògica. El procés de presa també és diferent, el rodet té un nombre de trets limitats, que t'ajuda a reflexionar més sobre la fotografia que vols fer. És un procés més pausat i de major implicació, que requereix més esforç per a obtenir bons resultats.

I dins de la digital, l'omnipresència de càmeres en tots els telèfons mòbils us afecta o aquesta no és una guerra vostra?

En general ha fet que la fotografia s'hagi democratitzat i ha creat més usuaris i persones interessades a crear imatges. Ara tothom pren fotografies i en el nostre cas pensem que no ens afecta de forma negativa.

 

Estudis de fotografia a Barcelona ©Nostàlgic


Des de la nostra perspectiva, ens interessa molt la relació de l'arquitectura i la fotografia, sobretot associada a Barcelona. Com valoreu l'auge d'aquesta relació i l'aparició d'especialistes en la matèria com @stoptheroc o Adrià Goula?

Barcelona és una ciutat de gran bellesa, un referent mundial en arquitectura contemporània, gaudeix d'un patrimoni ric i divers, que la fa única. Cada any, milers de turistes ens visiten amb un interès purament arquitectònic. Personalment pensem que es pot transmetre molt a través de les formes i els volums, de les llums i les ombres, de com la llum mostra les diferents textures i materials d'una obra arquitectònica. Existeixen grans fotògrafs en aquest camp que a través de la seva obra estan plasmant la ciutat, i ens sembla molt positiu. Tant Roc Isern com Adrià Goula són dos excel·lents representants de la fotografia arquitectònica d'avui dia a Barcelona.

Si haguéssiu de triar un lloc arquitectònic de la nostra ciutat per a un reportatge o una sessió quin seria? I per què?

Dependrà del tipus de sessió i en funció del missatge que vulguem transmetre en el reportatge. També és important pensar en la llum que tindrem i la logística per a poder definir bé l'espai. El Fòrum, el Parc Güell o els Búnquers del Carmel són els més recurrents, per la seva atractiva arquitectura o les seves vistes de la ciutat, però també existeixen molts altres racons, com els carrers del Gòtic o els Jardins del Laribal.

A més d'arquitectura, heu treballat en fotografia d'interiorisme, producte, publicitat i retrat. Què és el més difícil de plasmar?

Cada tipus de fotografia presenta el seu repte particular, la fotografia de producte és més tècnica, la publicitaria, requereix més postproducció... Potser el més difícil però també el més bonic, és plasmar l'essència de la persona retratada.

No sé si sou instagramers o no, què us sembla aquesta xarxa social i quins serien els vostres referents?

No ens considerem instagramers, perquè no som el perfil d'usuari que comparteix el seu dia a dia d'una forma activa, però reconeixem que avui dia Instagram és una xarxa social molt potent i amb molt de públic que s'ha convertit en una eina excel·lent de màrqueting per a mostrar els teus productes i serveis. És molt visual, senzilla d'usar i promou la creativitat.