Marga López: “A Barcelona encara tenim molta sort de comptar amb apostes valentes”

2019-12-20

De totes les propostes realitzades per al projecte NN Shutters, sens dubte la més original va ser la de Marga López, que en comptes de realitzar un dibuix va apostar per realitzar un mural amb un clar i concís missatge sobre fons verd: “Bon dia, Cristian” Truca a la teva mare. Aquest treball ja ens dóna pistes que no estem davant una persona convencional, encara que res millor que una xerrada amb ella per a adonar-se que té una mirada especial sobre el món que sap transformar en un estil molt personal fàcilment recognoscible.

Digues-nos Marga, com vas sentir la teva vocació cap a l'art?

Sempre vaig tenir molt clar que em dedicaria  a una cosa relacionada amb el disseny o el dibuix. El meu pare és interiorista i molt aficionat al dibuix i l'escultura. En la seva taula sempre hi havia algun dibuix o pla (dels d'abans, a retolador sobre paper vegetal) i un munt de material de dibuix. A mi des de petita em fascinava el seu treball i tot aquest material que em tenien mitjà prohibit.

Com definiries el teu estil?

És un estil orgànic i delicat, treball molt amb lettering i tipografia, i en general a una tinta. Ho situaria en un punt entre l'art i el disseny, però més prop del segon.

En el teu portafolis apareixen grans clients com Audi, Lidl o Ray- Ban. Canvia la teva autoexigència quan es tracta d'un client d'aquesta envergadura?

L'autoexigència sempre és la mateixa, però el que si que sento és que en general treballar amb aquesta mena de clients és més fàcil perquè hi ha directors d'art darrere de l'encàrrec que tenen molt clar el que volen, i això no acostuma a passar amb clients més petits. I amb els petits, en canvi, pots permetre't provar coses noves i ser més creatiu.

Joan Tarragó ens va parlar d'un projecte conjunt que vau dur a terme en el passat. Ens pots explicar en què consistia?

Si! Treballàvem com a col·lectiu artístic, es deia “VWorkshop” . Teníem un local en el born, una mica “punki”, a peu de carrer i obert al públic, on treballàvem i exposàvem/veníem tot el que se'ns anava ocorrent. Va ser una primera experiència molt divertida perquè coneixíem molta gent tots els dies i rebíem un feedback immediat de tot el que produíem. Vam estar uns tres anys però ens vam adonar que ens distrèiem massa amb la gent entrant i sortint i no funcionava com a estudi.

marga lópez

La teva primera experiència amb Núñez i Navarro va ser en el REC. Com va ser la selecció per part de Xavier Franquesa i el posterior procés de creació?

En 2014, quan l'Hotel REC encara era només un projecte Xavi em va cridar per a demanar-me algunes il·lustracions per a fer proves en coixins per a una habitació pilot. Dos anys més tard, quan finalment va sortir el projecte passem dels coixins a tote bags, el mapa de l'hall i il·lustracions per a les habitacions. Un gran projecte!

I, com sempre, Xavi em va donar molta llibertat i la veritat que va sortir tot bastant ràpid. Els coixins i les tote bags són reinterpretacions del logo del REC fetes amb patrons orgànics inspirats en l'aigua del REC Comtal i la fertilitat que va portar a Barcelona. Les il·lustracions de les habitacions les vaig pensar perquè poguessin explicar alguna cosa als hostes sobre la història de Rec Comtal o sobre les restes arqueològiques que es van trobar en el terreny sobre el qual està construït. I el mapa il·lustrat és molt personal, vaig dibuixar totes les meves recomanacions  per a visitar en el barri, per a menjar o per a comprar.

Canvia molt un disseny realitzat en petit en veure'l a grandària real (mapa de BCN, mural pàrquing…)?

Sí, és emocionant veure les peces en gran sobre materials i poder tocar-les, sempre és un gran moment.

Va ser tal l'èxit del REC que a la qual ha sorgit nova oportunitat de realitzar un projecte per a Núñez i Navarro, Xavier ha tornat a comptar amb tu…

I així dóna gust, no sols perquè tornen a comptar amb mi sinó perquè Xavi dóna molta llibertat i confia molt en nosaltres i això s'agraeix tant!

Com definiries l'obra que has dut a terme en la persiana?

Perquè és una línia nova per a mi, però que m'encantaria continuar desenvolupant, la veritat.

És un treball més conceptual, pensat per a una persona especialment i amb un toc d'humor. Una persiana que funciona com un gran post-it que et recorda alguna tasca quotidiana que has de fer.

Com se't va ocórrer donar-li l'enfocament que li vas donar? Et va costar molt arribar fins a aquesta solució?

Perquè mira, la persiana està aixecada de 6 a 23h de dilluns a divendres. I no està a peu de carrer, sinó baixant una rampa corba i darrere de bastant vegetació. Llavors em vaig adonar que el que fos que anava a pintar, només ho veurien les persones encarregades d'aixecar i tancar la persiana. I em va agradar la idea!

De seguida em vaig recordar que quan anava a la universitat  agafava el metre en una parada que en l'accés, damunt de les escales tenia una pintada mig gastada i mal feta que posava “BON DIA, MARIA” . Jo la llegia tots els matins i em semblava super guai per la María tenir això per a ella aquí cada dia, pensava en el bé que li havia de fer sentir.

Vaig cridar per a preguntar pels encarregats d'obrir i tancar el pàrquing, i vaig parlar amb el que tanca a les nits. Li vaig explicar la idea. Va ser una mica estrany aquest moment, la veritat (somriu). Quan va entendre el que li estava explicant em va contar que ell és l'encarregat de tancar a les nits, però que ho fa des del cotxe i amb el comandament a distància. Que qui realment s'anava a trobar amb la pintura de front tots els dies és un tal Christian. I només ell. Meravellós! Podia fer alguna cosa per a una sola persona.

L'endemà vaig anar a conèixer a Christian i li vaig fer algunes preguntes per a veure què treia. Per sort, va resultar ser un noi maquíssim que porta molts anys en l'empresa, que estava mort de somni perquè acabava de ser papà, i que té a la seva família fora de Barcelona però que té molt bona relació amb ells. I ja està, vaig sortir d'aquí amb la idea clara.

Com va ser la reacció de Cristian? Ha anomenat ja a la seva mare?

Perquè no he tornat a passar per a parlar amb ell… però espero que si!

Ens deia Berok que ara està de moda fer murals en persianes. Has notat tu també aquest boom?

Suposo que si, és una bona idea per a portar l'art al carrer i al mateix temps fer que es respectin una mica més les persianes i no acabin amb qualsevol pintada damunt.

Com veus el panorama artístic de Barcelona?

Perquè tant de bo més iniciatives com aquesta! I bo… es parla molt que en els últims any han anat tancant moltes galeries però encara tenim molta sort de comptar amb apostes valentes com la dels nostres volguts Miscelanea, que també van estar involucrats a l'Hotel Rec, o Il·lacions de Xavi Franquesa. Per això cal donar-los suport i fer que més gent els conegui, perquè els necessitem!

 

quedatacasa