Els arquitectes
Va ser l’arquitecte municipal de Barcelona i professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va donar classes a Antoni Gaudí. De fet, el va contractar com a delineant d’algunes de les seves obres, com ara la creació d’un altar al Masnou i la residència Vila Arcàdia de Montjuïc l’any 1876.
Entre 1871 i 1888, Leandre Serrallach fou arquitecte municipal al Masnou, en substitució de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca, qui va passar de ser arquitecte a la Diputació de Barcelona. A Masnou, l’any 1872, es va encarregar del disseny de la plaça d’Ocata.
Entre 1875 i 1876 va presidir l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.
L’any 1877, també va ser acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la de San Fernando i de la Societat Econòmica d'Amics del País.
El 1888 va ser vocal de la Comissió tècnica de l’Exposició Universal de Barcelona. Va escriure diversos tractats sobre arquitectura: Observacions sobre les causes que influeixen en l’estat actual de l’arquitectura (1884) i Monuments romans de Tarragona (1886). Entre les seves obres destaca l’església de l’Escorial de Vic, que data de 1900.
Equip tècnic de Núñez i Navarro en col·laboració amb els arquitectes Carlos Ferrater i Xavier Martí Galí del despatx OAB (Office of Architecture in Barcelona).
Carlos Ferrater
Carlos Ferrater és doctor arquitecte i catedràtic de projectes arquitectònics de la UPC, director de la Càtedra Blanca de Barcelona i acadèmic electe de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser investit Doctor Honoris causa per la Universitat de Trieste, a Itàlia. Va rebre el Premi Nacional d’Arquitectura 2009 per la seva trajectòria, atorgat pel Ministeri d’Habitatge i al desembre de 2011 va ser nomenat Membre del Royal Institute of British Architects (International Fellow of the RIBA).
Entre els seus projectes destaquen el Jardí Botànic de Barcelona (amb Josep Lluís Canosa i Bet Figueres), l’estació de tren Zaragoza-Delicias (amb José María Valero, Félix Arranz i Elena Mateu), o el passeig marítim de Benidorm (amb OAB). També és finalista del premio Mies van der Rohe i va rebre el premi Nacional d’Arquitectura el 2010. El 2020 ha estat premiat amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, atorgada pel Govern d’Espanya.
En l’àmbit internacional, ha dut a terme projectes com la Torre Aquileia, Jesolo a Venècia (Itàlia), el 2008; la Tangram House a l’Angelo Drive de Beverly Hills, Los Angeles (Estats Units) el 2013 o el Kaplankaya Clubhouse, a Mugla (Turquia) el 2013.
Xavier Martí Galí
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1995. Coautor amb Carlos Ferrater del Passeig Marítim a la platja de Ponent, la torre d’oficines Mediapro al districte 22@, la torre WTC de Cornellà, la torre Aquileia a Jesolo, Venècia, la casa AA de Sant Cugat del Vallès i diversos edificis d’oficines a Barcelona, Madrid i Bilbao.
Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 2008 com a coautor de l’edifici torre Mediapro a Barcelona.
OAB
OAB (Office of Architecture in Barcelona) és un despatx d’arquitectes de Barcelona, fundat l’any 2006 per l’arquitecte Carlos Ferrater, juntament amb Xavier Martí Galí, Borja Ferrater i Lucía Ferrater. Aquest és un estudi d’arquitectura que reuneix la conjunció de dues generacions d’arquitectes i professionals.
Actualment, l’estudi OAB fa front a diferents encàrrecs internacionals, gràcies a la col·laboració amb arquitectes de diferents parts del món, com ara Alemanya, Marroc, França, Turquia, Estats Units, Brasil, Itàlia i Mèxic.