Era filla de Joan Morera i Busó, natural de Sant Feliu de Guíxols, i de Baldomera Ortiz i Figueroa, natural d’Humacao, Puerto Rico. Francesca va néixer a Barcelona, quan la família ja havia tornat d’Amèrica; probablement, amb una gran fortuna.
Es va casar amb Albert Lleó i Dubosch, però el matrimoni es va separar legalment per causa de divorci perpetu al juny de 1881 (ella tenia 28 anys). El matrimoni va tenir un fill, Albert, el futur doctor Lleó i Morera.
Francesca Morera va morir prematurament, als 51 anys, i n’heretarà el patrimoni el fill, però deixarà com a usufructuària de l’edifici del passeig de Gràcia la seva néta.
ELS PROMOTORS: LA FAMÍLIA LLEÓ MORERA
Francesca Morera va morir prematurament, als 51 anys, i n’heretarà el patrimoni el fill, però deixarà com a usufructuària de l’edifici del passeig de Gràcia la seva néta.
Va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, i se’n llicenciarà el 20 d’agost de 1898. Posteriorment, es va doctorar a Madrid el 31 de juliol de 1902. La seva vida la va dedicar a la microbiologia, en què es va especialitzar en les anàlisis químiques de teixits i bactèries, i va esdevenir el director del Laboratori de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona l’any 1913. Com a metge, va rebre nombrosos títols i reconeixements al llarg de la seva carrera.
Casat amb Olinta Puiguriguer i Palmarola (1879-1936), el matrimoni va tenir tres fills: Francesca, Albert (que va morir poc després de néixer) i Albert. De fet, els relleus que va esculpir Eusebi Arnau al pis principal on van viure expliquen la cançó popular de “La dida de l’infant rei”, que podria fer referència a la mort prematura del seu fill.
El doctor Lleó i Morera, com a membre de la burgesia il·lustrada catalana, també va tenir altres aficions i es va interessar pels motors d’explosió. Fins i tot va produir un motor d’aviació construït per l’enginyer Claudi Baradat, que no va tenir l’èxit desitjat.
Com la seva mare, morirà jove, a l’edat de 56 anys.
Va estudiar Dret, però la passió que li va transmetre el seu pare pels motors va ser molt important. Va esdevenir un dels primers pilots d’aviació i un automobilista apassionat, i va ser soci fundador de la Penya de l’Aire, creada el 25 de març de 1923. No va practicar l’advocacia i es va dedicar a administrar el patrimoni de la família. Es va casar amb Dolors Miralbell i van tenir tres filles: M. Dolors, Mireia i Glòria Lleó i Miralbell.
Al poble d’Almacelles (Lleida), la família tenia una finca amb una casa d’estiueig, on es farà construir un petit aeròdrom per a la seva avioneta.
Morirà, també, jove, als 63 anys.