Sens dubte, al parlar de la família Serra-Chopitea, el fil conductor serà Dorotea de Chopitea i de Villota, pel gran llegat humanístic que ha deixat a Barcelona.
Nascuda a Santiago de Xile, filla (potser la número 12) d’un important comerciant basc, originari de Lekeitio i emigrat amb 20 anys a Amèrica, i d’una criolla membre d’una de les velles famílies de la colònia. La proclamació de la independència de Xile va propiciar que el 1819, quan Dorotea tenia tres anys, la família Chopitea es traslladés a viure a Barcelona, al barri de la Ribera.
Podríem afirmar que es tractava d’una família d’origen espanyol i enriquida a Amèrica; per tant, indians.
Dorotea es va casar als 16 anys amb Josep Serra fill, comerciant, armador i banquer, fundador del Banc de Barcelona. Aleshores, passà a viure amb la família Serra al carrer Montcada, on residí fins que el 1873 el matrimoni s’instal·là a l’Eixample, en un palauet a la Gran Via. El 1834 va donar a llum la primera de les seves sis filles. Des del començament, Dorotea va compatibilitzar la seva feina com a mare de família amb una vida activa en el si de la societat barcelonina, atenta a les necessitats d’una ciutat en plena evolució econòmica, política i social. De sòlides conviccions religioses i amb una espiritualitat fortament lligada a l'esperit ignasià, entre 1844 i 1882, va col·laborar en la fundació de l’Escola del Sagrat Cor de Sarrià; va fundar centres de dia per a infants de pares que treballaven en tallers i fàbriques; juntament amb Benito Menni, va posar en marxa un hospital infantil, i va col·laborar en la construcció de l'Hospital del Sagrat Cor.
A la mort del seu marit, al 1882, Dorotea, ja vídua i amb les filles grans, va multiplicar el seu compromís social, amb una intensa activitat de mecenatge, però també d’acció directa en la fundació, construcció i manteniment de temples, escoles, tallers, hospitals, residències, etc.
Al voltant del juliol de 1882, va tenir coneixement de l’obra que estava duent a terme a Itàlia i d’altres indrets Joan Bosco, i entrà en contacte amb ell i li proposà la fundació d’una obra educativa a Barcelona. Des del primer moment la va unir amb Don Bosco una gran sintonia espiritual. El projecte es concretà amb la fundació de l’Escola Professional Salesiana de Sarrià el 1884. Arran de la visita de Don Bosco el 1886 a Barcelona, Dorotea va promoure la capella dedicada al Sagrat Cor al cim del Tibidabo, però, sobretot, va impulsar la fundació, el 1887, als Salesians de Sarrià, de l'Escola Taller d’Arts Gràfiques de Barcelona.
Tot i que el projecte salesià va esdevenir un element central en la seva vida, Dorotea va continuar desenvolupant, en els seus últims anys, moltes altres activitats socials i religioses a Barcelona, però, també, a Palafrugell (d’on eren originaris la família del seu difunt marit) i Xile.
Va morir el 3 d’abril de 1891 amb 75 anys i deixant tota la seva fortuna personal a la beneficència. Finalment, el 4 d’abril de 1927, se n’obre el procés de beatificació, i serà declarada venerable pel papa Joan Pau II el 9 de juny de 1983. Segueix en estudi la seva beatificació.
ELS PROMOTORS: LA FAMÍLIA SERRA-CHOPITEA
Dorotea va promoure la capella dedicada al Sagrat Cor al cim del Tibidabo
Josep Maria Serra i Muñoz, nascut a Xile, era fill de catalans vinguts des de Palafrugell. Es casà amb Dorotea i, com a fill d’indians retornats a Catalunya, forjà una gran fortuna com a empresari de la metal·lúrgia, com a cònsol del govern xilè a Barcelona, i, principalment, com a fundador i directiu (juntament amb Manuel Girona i Josep Rafael Plandolit) del Banc de Barcelona, entitat de crèdit creada al 1844.
El Banc de Barcelona, després de 76 anys essent un dels bancs de crèdit per a les empreses més important de Barcelona, va fer fallida el 1920.