Hotel 1898

Quan encara no havia complert els deu anys, Antonio López es trasllada a viure amb uns familiars a Andalusia. Al 1831, ja adolescent, emigra a Cuba, on començarà a treballar com a mosso durant deu anys, fins que, juntament amb un amic també espanyol, farà el seu primer negoci a l’illa caribenya. Comença així la seva trajectòria i aventura com a empresari, i es relaciona amb altres compatriotes que han fet fortuna a l’illa; principalment, catalans. Un d’ells serà Andreu Bru, pare de Lluïsa Bru Lassús, amb qui Antonio López es casarà.

Els seus negocis i el matrimoni amb Lluïsa Bru li permeten convertir-se en un dels homes més influents de finals del segle XIX a Espanya. Va crear més de 200 empreses, entre les quals destaquen el Banc Hispano Colonial, la Compañía General de Tabacos de Filipinas i la Compañía Trasatlántica (fundada a Cuba al 1850 com a Compañía de Vapores Correos A. López).

Al 1853, com a conseqüència de diversos terratrèmols i del còlera a l’illa, la família López Bru decideix tornar a Espanya i fixa la seva residència a Barcelona. Però, a partir d’aquest moment, també visitarà sovint Comillas, on passarà els estius i on al 1881 convidarà el mateix rei Alfons XII.

En aquest moment, Antonio López és un indià respectat i admirat que té una estreta relació amb el monarca, a qui dóna suport tant econòmic com logístic amb els vaixells de la seva propietat per combatre les revoltes d’Àfrica i Cuba. L’agraïment del rei cap a Antonio es traduirà anys més tard en la concessió del títol nobiliari de Primer Marquès de Comillas i Grande de España.

A Barcelona, la família va viure primer al gran edifici de la rambla dels Estudis, on tenia la seu social de les seves companyies, i després es traslladaren al palau Moja, una casa senyorial d’estil neoclàssic al carrer de la Portaferrissa, a la cantonada amb la rambla dels Estudis. El compraran al 1870 i, cinc anys més tard, al 1875, s’hi traslladaran després de fer-hi importants reformes i decorar-lo com a clar exemple de palauet indià.

A Barcelona, la família López Bru representarà l’exponent màxim d’una burgesia ennoblida, i fins i tot disposarà dels serveis de mossèn Jacint Verdaguer, de qui Antonio López serà el protector i mecenes.

A Comillas, serà tractat com un indià enriquit i molt estimat després que López invertís part dels seus beneficis a la seva terra promovent-hi i finançant-hi l’edificació del palau de Sobrellano, la capella-panteó, el Seminari de la Universitat Pontifícia, entre altres, i introduint-hi, també, el corrent artístic del modernisme català, encapçalat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, autor de l’acabament i la decoració interior del Seminari.

(Barcelona, 1853 – Madrid, 1925). Des de 1883, segon Marquès de Comillas).

El matrimoni d’Antonio i Lluïsa té quatre fills, dels quals tres (M. Lluïsa, Isabel i Antonio) havien nascut a Cuba, i un quart (Claudio) neix a Barcelona.

Claudio López Bru neix el 15 de maig de 1853. Al morir el seu germà gran de forma prematura, serà ell l’hereu de tot l’imperi empresarial del seu pare i del títol de marquès. Llicenciat en Dret Civil i Canònic, tindrà una doble vessant: per una banda, l’espiritual i devota pel catolicisme, i, per l’altra, la dels negocis.

Casat amb Maria Gallón, una joveneta de 17 anys, no tindran descendència, ja que, segons diu la llegenda, ell va fer vot de castedat mogut per la seva inclinació religiosa. Un exemple més d’aquesta vocació catòlica és el seu nomenament al 1894 com a vicepresident de la junta central d’Acció Catòlica, càrrec que ostentarà al llarg de 30 anys. També crearà sindicats catòlics, agrícoles i obrers, i impulsarà, alhora, diverses obres socials a tot el país.

Ara bé, els negocis com a navilier heretats del seu pare, amb el transport de suposats esclaus però també de mercaderies en un context de guerres a les colònies espanyoles, enfosquiran per sempre més el seu procés de beatificació.   

Morirà el 18 d’abril de 1925 a Madrid, als 72 anys.