Cronologia
Annexos de l’església de Betlem.
Col·legi fundat per la congregació jesuïta.
El rei Carles III cedeix aquest espai a la diòcesi de Barcelona mitjançant una Cèdula Reial atorgada l'any 1769. A partir d'aquest moment, el seminari conciliar ocupa les instal·lacions de l'antic col·legi jesuïta.
El bisbat de Barcelona ostenta la possessió d'aquestes dependències fins a la segona meitat del segle XIX, moment en què la Junta Revolucionària de la ciutat s'apropia de l'edifici.
La major part de les instal·lacions passen a mans de la Diputació Provincial, excepte els annexos situats al carrer de Xuclà, que seran subhastats públicament.
El bisbat reclama la seva propietat en virtut del concordat de l'any 1860, que havia declarat els seminaris conciliars com a béns eclesiàstics exempts dels processos de desamortització. Dues Reals Ordres decretaran la restauració de la propietat diocesana.
Un cop recuperada la propietat de les dependències de la diòcesi, el bisbat sol·licita a l'Estat autorització per vendre-les amb l'objectiu de traslladar el seminari a l'Eixample.
Josep Maria Galí compra la major part del conjunt excepte l'espai situat a tocar de la capçalera de l'església de Betlem, que restà encara uns anys a mans del bisbat. Galí sol·licita permís a les autoritats municipals per enderrocar l'antic seminari i segregar-lo en parcel·les independents.
La part més oriental del solar, és a dir, la més propera a l'església de Betlem, és adquirida per la família López i López, marquesos de Comilles i propietaris de la Compañia Trasatlántica Española (CTE).
L’apoderat de la família López i López, Josep Alzina, sol·licita permís per edificar una casa en l’únic solar que queda per construir, a la rambla dels Estudis. L’arquitecte Josep Oriol Mestres serà el responsable d’aixecar l’edifici, que serà la seu social de la Compañia Trasatlántica Española (CTE).
Els germans Satrústegui -hereus i successors de la família López- van vendre la propietat de l'edifici a la Compañía General de Tabacos de Filipinas, que, a partir d'aquest moment, fixarà en l'immoble la seva seu social. Uns mesos més tard, la companyia lloga els soterranis, la planta baixa i els entresòls de la finca a la Sociedad Anónima del Banco Hispano Colonial per un període de 25 anys.
Incendi dels magatzems El Siglo, que afecta el volum de l’edifici.
L’edifici adquireix la seva fesomia actual, arran de l'incendi dels magatzems. La desaparició d'aquest volum edificat comporta una important remodelació urbanística i arquitectònica del sector.
S'instal·len al pis principal les oficines del Ferrocarril de Alcántara a Lorca.
La societat Productos Electrolíticos s'instal·la en un dels entresòls, on porta a terme les reformes necessàries per a adaptar l'espai a la seva activitat.
Reforma del pati principal de l'edifici, que substitueix el lluernari dissenyat per Oriol Mestres per la claraboia visible actualment.
Instal·lació de les oficines del Banco de Santander a la planta baixa de l'immoble. L'arquitecte responsable del projecte fou Miquel Ponsetí.
La Compañía General de Tabacos de Filipinas ven l’edifici per 3.500 milions de pessetes a la companyia estatal Tabacalera, amb la qual signa un contracte que inclou el lloguer de l’edifici per dos anys i mig amb dret a compra durant aquest període.
El Grup Núñez i Navarro compra l’edifici a la companyia Tabacalera per un import de 1.800 milions de pessetes i amb l’objectiu de convertir-lo en un hotel de luxe.
S’inicien les obres de restauració de l’edifici històric, que duraran dos anys.
Al mes de setembre, s’inaugura l’Hotel 1898, de quatre estrelles, amb 171 habitacions dobles, incloent-hi sis suites.