Sandra Álvaro: “Projectes com NN Wallery acosten l'art a la ciutadania enriquint l'experiència de transitar l'espai urbà”
Des de 2018, NN Wallery, la nostra iniciativa pionera i sostenible d'art urbà, s'ha nodrit del grafiti. La idea va néixer per a transformar els murs d'obra de les nostres promocions en construcció i els espais compartits dels nostres locals i pàrquings en galeries d'art urbà al descobert.
Hem tingut l'oportunitat de dialogar amb Sandra Álvaro, doctora del Departament d'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ella ens descriu l'interessant món del grafiti i ens ofereix la seva visió sobre l'impacte que l'art urbà genera als carrers de Barcelona. També ens parla sobre com aquesta forma espontània d'expressió urbana ha evolucionat fins a convertir-se en un art reconegut.
Origen i evolució del graffiti
La doctora Álvaro descriu el grafiti com una forma d'intervenció en l'espai públic que fa servir procediments gràfics. Aquesta manifestació d'art urbà va sorgir a Nova York en els anys 70, al principi com a signatura o ‘tag’ amb la qual els seus practicants marcaven els carrers en les quals habitaven o duien a terme les seves trobades. En aquest sentit Sandra Álvaro crida l'atenció sobre el fet que els grafiteros s'autodenominen ‘escriptors’, la qual cosa fa veure tant el caràcter territorial d'aquesta pràctica artística com la seva capacitat narrativa. “El grafiti transmet un missatge i explica les històries dels habitants de les ciutats”. Aquesta capacitat expressiva també es fa patent en la paraula grafiti, un terme que deriva de l'italià ‘graffiato’,en espanyol: ratllat, i que s'usa en arqueologia per a referir-se a inscripcions ratllades en els murs, missatges polítics o satírics que apareixen des de l'antiga roma.
Dels carrers a les galeries i museus de tot el món
Va ser el periodista Normal Mailer el primer a reconèixer el grafiti com el ‘gran art dels 70’s’, en els seus escrits contraculturals. En la seva obra de 1974 ‘The Faith of Graffiti’, en la qual seguint l'estil de periodisme literari, del qual va ser pioner, analitza les fotografies de Jon Naar i entrevista a Cay 161, Taki 183 i Júnior 161. Aquests artistes pioners que es denominaven amb el nom del seu carrer – números a Nova York- representen ciutadans anònims que amb el seu art es rebel·len contra l'arquitectura funcional que ha donat lloc a una ciutat impersonal sense espai per a la creativitat i l'entreteniment. La doctora Álvaro ens relata com Mailer, a més de caracteritzar el grafiti com l'intent dels joves per fer-se presents en l'espai de la ciutat deshumanitzada, també està influenciat pels corrents i artistes de l'època, una influència que arribaria a aquests joves, molts mancats de formació a través de la influència de formes artístiques en la publicitat i productes de consum.
Sandra Álvaro narra com és precisament la incorporació a aquesta forma d'expressió urbana d'artistes pròxims al Pop Art com Keith Haring i Jean-Michel Basquiat el fet contribuirà al reconeixement del grafiti com a art i a la seva ‘època daurada’ als anys 90 i principis dels 2000. En aquesta època apareixeran galeries especialitzades, la Dra. Álvaro ens parla de l'avui desapareguda Galeria Iguapop i de la Galeria Montana a Barcelona i de com aquest art creixerà en popularitat i prestigi arribant a exhibir-se a grans Museus com el MOMA de Nova York i el Centre Pompidou de Paris. “Aquestes grans exposicions i la inclusió de les obres de pioners del graffiti en les subhastes de Christie’s va marcar la transició del grafiti d'un fenomen urbà espontani a una forma d'art reconeguda, incloent avui dia artistes de fama internacional com Banksy”.
Explorant els estils: del Tag al Masterpiece
Sobre l'expressió dels estils del grafiti la Dra. Alvaro ens exposa com en els seus orígens els diversos estils estaven vinculats al caràcter territorial d'aquesta pràctica, d'aquesta manera l'ús d'arabescos, entrepans o tipografies distintives eren característics dels barris d'origen dels ‘escriptors’. També serveixen per a denominar el grau de complexitat, el ‘tag’ seria una signatura realitzada emprant línies, el ‘throw up’, en canvi, exhibeix lletres tridimensionals i l'ús de color. A continuació, tenim el 'blockbuster', amb lletres de gran grandària i fàcil lectura. La forma més elaborada de grafiti es coneix com 'masterpiece', abastant superfícies extenses i dissenys complexos, El nivell de complexitat també imposa una jerarquia en l'ús de l'espai. Es pot cobrir un ‘tag’ amb un ‘masterpiece’, però no ratllar un ‘masterpiece’ amb un tag. Sandra Álvaro assenyala que “des d'aquests orígens el grafiti ha evolucionat a una forma d'art mural rica amb dissenys complexos que solen incloure missatges que fan referència a preocupacions i tendències socials. En aquesta evolució ha influenciat tant el reconeixement d'aquesta manera artística i l'accessibilitat a espais on es pot pintar de manera ‘legal’ com la incorporació d'escriptors amb formació artística i l'aparició de la pintura en esprai accessible en una àmplia gamma de colors i textures”.
Regeneració urbana: transformant espais amb art
La integració del grafiti en projectes de desenvolupament urbà i renovació d'espais públics ha repercutit positivament en la percepció ciutadana. En àrees com Glòries a Barcelona, que abans es caracteritzaven per ser espais grisos, freds i sorollosos, el grafiti ha transformat aquestes zones en llenços vibrants per a l'expressió artística. La inclusió d'obres d'artistes reconeguts en entorns urbans, com en el projecte NN Wallery, “No sols dóna visibilitat a aquests artistes sinó que enriqueix l'experiència dels vianants a l'espai urbà en fer dels murs un suport per a la narració d'històries en què els ciutadans es veuen reflectits” d'aquesta manera es transforma la percepció d'aquests llocs, convertint-los en espais d'exhibició dinàmics i atractius. Aquesta evolució demostra com el grafiti pot ser un element significatiu en la revitalització i embelliment d'àrees urbanes, fomentant al mateix temps la cultura i l'art a les ciutats.
El significat de l'espai al graffiti: d'àrees urbanes a galeries a l'aire lliure com NN Wallery
Com ens diu Sandra Álvaro “La ubicació d'un grafiti sovint reflecteix el missatge que l'artista busca transmetre. Els grafitis en espais publicitaris, ponts, autopistes i construccions urbanes solen abordar qüestions socials, polítiques o culturals rellevants per a aquests contextos”. A ciutats com Barcelona, que han destinat àrees específiques per al grafiti, aquests llocs es transformen en llenços ideals per als artistes, convertint-los en espais urbans dinàmics i espai d'expressió d'una ciutat viscuda. Projectes innovadors com NN Wallery aporten un valor significatiu i original al desenvolupament urbà. “La integració a NN Walley d'obres d'artistes reconeguts, Pez Barcelona, Dani Torres, Marina Capdevila o Pep Brocal enriqueix l'experiència dels residents i visitants de la ciutat, fent què l'espai públic sigui més comunicatiu i atractiu”, assenyala Sandra Álvaro.
Desenvolupament de la tècnica i la rellevància social
Per als joves artistes que desitgen explorar el grafiti com a mitjà d'expressió, és imprescindible no sols la formació tècnica, sinó també la comprensió del que altres artistes estan creant i els temes que estan abordant. Sobre aquest punt la Dra. Álvaro emfatitza que “dominar el dibuix és només una part del procés. És essencial entendre quins mitjans i missatges són necessaris per a crear un art rellevant. Això implica no sols formar-se i perfeccionar tècniques de dibuix, sinó també sortir, interactuar amb altres artistes i comprendre les preocupacions de la societat on viuen. Aquest enfocament fomenta que els artistes creuen obres que no sols siguin destacades des del punt de vista tècnic, sinó que també estiguin connectades amb el seu entorn i comunitat”.
La rellevància de la dona en l'art del grafiti
Les dones han format part de la cultura urbana des dels seus orígens, sobresurt el paper de Lady Pink entre els pioners d'aquest art als Estats Units, així i tot aquesta presència es fa més notable amb l'auge d'aquest art en els anys 90 en què les dones han adquirit un rol cada vegada més significatiu. Artistes com María Llobet o Laia López són clars exemples d'això. La Dra. Alvaro destaca la influència del feminisme aquest art amb exemples com la artísta Shamsia Hassani, una grafitera de l'Afganistan coneguda per pintar dones empoderades. Hassani utilitza el graffiti com una eina per a promoure el canvi social i la restauració dels drets de les dones al seu país. La creixent presència de veus femenines en el grafiti no sols afegeix diversitat, sinó que també aprofundeix l'espectre d'expressions creatives a aquest art.
Un futur prometedor
El futur del grafiti com a art urbà és molt prometedor. Els artistes han evolucionat des de la creació de simples ‘tags’ a elaborar obres complexes, que representen una forma d'art mural tant en espais exteriors com interiors. En aquest context, Sandra Álvaro destaca que “amb la incorporació de noves tecnologies, ara veiem grafitis creats amb làser, afegint un element encara més efímer, però igualment impactant i significatiu en l'espai públic. Aquest desenvolupament suggereix que el grafiti continuarà evolucionant, no sols en estil i tècnica, sinó també en la seva interacció amb l'entorn urbà”. S'espera que s'integri encara més en la vida quotidiana de les ciutats, enriquint el paisatge urbà i brindant noves formes d'expressió artística.
Ruta del grafiti a Barcelona: descobrint obres emblemàtiques
Per als interessats en el món del grafiti, Álvaro recomana aquesta interessant ruta per Barcelona. Al carrer Sitges, 11 i al carrer de Ferlandina, 20, encara es poden trobar alguns dels treballs de Xupet Negre. Es tracta d'un autor que, com el seu nom indica en català, ha ‘bombardejat’ la ciutat amb grafitis de xumets de color negre fins al punt de convertir-se en un símbol molt recognoscible de l'art urbà de Barcelona. Un fenomen similar ocorre amb Pez Barcelona, col·laborador del projecte NN Wallery. Ha desenvolupat un "logotip" característic, que representa la seva signatura artística: un peix somrient i simpàtic. Tots dos artistes practiquen el 'Logo Art', un estil enfocat en la creació d'un logotip distintiu. En aquest cas, un xumet i un peix. Aquesta tècnica fusiona elements del disseny gràfic, com la tipografia i el branding, amb l'expressivitat i estètica del grafiti.
També es recomana visitar el mural 'El Petó', obra del fotògraf Joan Fontcuberta i el ceramista Antoni Cumella, creat en 2014 a la plaça Isidre Nonell. La doctora Álvaro ens comenta com “Aquesta obra mostra l'aplicació de noves tecnologies en l'art del grafiti. El sensual petó vist des de lluny ens descobreix, en acostar-nos, un sense fi de fotografies de moments feliços enviades per col·laboradors anònims. L'artista utilitza un programari que analitza el color de cadascuna d'aquestes fotografies i el situa en un lloc específic per a crear la imatge final del petó”.
Finalment, també és interessant acostar-se al carrer Enamorats, 1, on es troba un impressionant mural que cobreix una paret mitgera. Dissenyat per a simular una façana amb balcons, aquest mural busca homenatjar figures destacades de la història recent de Barcelona. Les obres del projecte NN Wallery representen una oportunitat excepcional per a interactuar amb l'art urbà. Aquestes creacions, no sols aporten sensibilitat i vitalitat als nostres carrers, sinó que també ens permeten connectar amb els missatges i les històries que cada artista busca transmetre a través de les seves obres. En ells, apreciem tant l'estètica i tècnica, com el rerefons cultural i social.
NN Wallery s'ha posicionat com un catalitzador en la transformació d'espais urbans, convertint barreres en llocs oberts i accessibles per a l'art. Aquest projecte fomenta un contacte més pròxim i personal entre els veïns i els artistes, creant un diàleg continu i dinàmic entre la comunitat i l'art urbà.
