L'ARQUITECTE
Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 – 1906) fou un arquitecte prolífic que va treballar per a les principals fortunes del país, Joan Güell, el marquès de Comillas i el marquès de Robert, i va realitzar encàrrecs com l'edifici de la Societat de Crèdit Mercantil, el Palau de Sobrellano i el Palau Robert, respectivament.
Martorell es va titular com mestre d'obres l'any 1867 i com arquitecte el 1876 a la recentment creada Escola d'Arquitectura de Barcelona. El seu estil era marcadament goticista, donada la influència rebuda del gran arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc. Joan Martorell va ser també una dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc, i fundador i president del Cercle Barcelonés d'Obrers. Va ser mestre d'Antoni Gaudí, qui va començar a col.laborar amb Martorell com delineant. De fet, va ser el propi Joan Martorell qui, com un dels principals promotors del Temple Expiatori de la Sagrada Família, va proposar a Gaudí perquè s'encarregués del projecte el 1883. També va ser mentor de Lluís Domènech i Montaner. El 1901, va guanyar el primer premi del concurs anual d'edificis artístics, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona, pel disseny de l'edifici de la Societat del Crèdit Mercantil. Aquest edifici va ser un dels seus darrers treballs. Entre la seva extensa obra cal destacar:
- Convent de les Adoratrius (1874)
- Esglèsia i convent de les Saleses (1877 a 1885)
- Esglèsia de Sant Ramon de Penyafort (1882-1890)
- Cambril i cúpula de la Basílica de la Mercè (1888)
- Restauració del Monastir de Pedralbes (1897
- Edifici de la Societat de Crèdit Mercantil (1901)
- Esglèsia de Santa Mònica
- Casa del marquès de Robert, actual Palau Robert (1898-1903)
- Col.legi dels Jesuïtes de Sarrià
- Esglèsia de l'Immaculat Cor de Maria de Barcelona (1904)