La Rotonda (torre Andreu)

Els plànols de l’edifici, qualificat d’habitatges, els signava l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana. Es creu, segons els plànols presentats posteriorment a l’any 1906 pel mateix arquitecte, que serà en aquest moment quan ja projectaran realment l’hotel de la Rotonda, un edifici en forma d’L, amb dos cossos rectangulars fent angles de 45º per articular-se amb un altre de cilíndric rematat amb una loggia o rotonda (element arquitectònic que l’ha identificat al llarg dels anys).  

Un fet molt curiós, segons els plànols d’aquest primer projecte, és que pensaven fer una mena de teatre o sala d’espectacles per a l’hotel. Aquest equipament, però, no es va fer finalment. 

Ara bé, cap a l’any 1910, l’edifici de la Rotonda ja era un edifici representatiu i luxós en els límits del nou Eixample barceloní i a la falda de la muntanya del Tibidabo. Era la porta del Tibidabo i de la ciutat.

Des d’un punt de vista artístic, en aquest primer període, destaca la decoració marcadament modernista de les façanes, a base de pinacles i mosaics de temàtica lúdica i esportiva. El templet, amb la cúpula intensament decorada a base de mosaics, ceràmiques, flors i escultures zoomorfes, és obra del gran ceramista Lluís Bru i Salellas , que fou un dels artesans col·laboradors habituals de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La influència d’aquest darrer en el mestre ceramista és evident. L’exemple més clar el tenim en la cúpula o templet de la casa Lleó i Morera, també de Domènech, i amb treballs ceràmics de Lluís Bru. 

L’any 1918, el seu propietari, Salvador Andreu, demanarà una nova autorització per fer una ampliació de La Rotonda. L’arquitecte responsable d’aquesta segona operació serà Enric Sagnier i Villavecchia. 

Malgrat que l’edifici mantindrà la mateixa altura que l’original, és a dir, planta semisoterrani i tres plantes, l’aspecte serà diferent a l’original. La nova decoració no serà d’estil modernista, sinó molt més simple. Es podria dir que aquest annex correspondria, ja, a un estil noucentista. 

Durant aquest període ja es té notícia que La Rotonda és l’Hotel Metropolitan. Un ús que allotjarà durant molts anys i que anirà alternant amb el de clínica. 

Seran, precisament, els canvis d’usos d’hotel a clínica, així com les ampliacions de la part de l’edifici destinada a hotel, el que comportarà unes transformacions, sobretot als anys 51, 52 i 53, que aniran malmetent cada cop més l’estil artístic i arquitectònic de l’edifici original. En aquest sentit, es comencen a suprimir elements decoratius modernistes de la façana, que perdrà tot el seu coronament, a base de pinacles, per deixar pas a l’edificació de dos nous pisos en altura. L’arquitecte responsable serà Josep M. Sagnier i Vidal, que ja treballa sota uns altres criteris artístics que equidisten totalment del modernisme i més propers al corrent del racionalisme. 

Així, doncs, es canviarà irreversiblement l’edifici de la Rotonda tal com era construït a l’any 1906, deixant d’existir, i es perd la possibilitat de la recuperació del seu aspecte original per complet.

Arran d’aquestes reformes, la premsa de l’època se’n fa ressò i es parla d’un edifici modernista tardà amb un interior de luxe. 

En un article publicat el 19 d’octubre de 1956 a la revista Solidaridad Nacional, es descriu el nou hotel residència La Rotonda, situat en un dels llocs més aristocràtics de Barcelona. Parla que l’hotel disposa de 73 apartaments; cadascun, amb una saleta moblada, bany i office. També descriu el gran saló de festes amb capacitat per a 350 comensals i el restaurant-jardí d’estiu, molt espaiós i projectat amb exquisit gust. Segons l’article, l’hotel residència “es uno de los mejores en su género que tenemos en España”.

L’article segueix dient que, a l’acte d’inauguració, hi varen assistir un gran nombre d’amistats de “don Juan y don José Andreu”, propietaris de l’hotel. El doctor Moisès Geli, capellà de Santa Cecília, serà l’encarregat de beneir les diferents estances de l’establiment. Després es va celebrar “una brillante recepción en el salón de fiestas a la que concurrieron diversas personalidades barcelonesas”. Entre les personalitats, hi havia tinents d’alcalde, diputats provincials, delegats de l’oficina de turisme, directors d’altres hotels, el director de l’hotel José Antonio Cabal, amics i familiars.

El periodista conclou finalment l’article sobre l’hotel residència amb aquestes paraules: “en el curso de la recepción fue servido un exquisito vino de honor, renovándose las felicitaciones a los señores de Andreu, por haber ofrecido a Barcelona uno de los hoteles más suntuosos con que cuenta nuestra ciudad.” 

A finals dels anys 60 l’hotel entra en decadència i es converteix en la clínica Rabassa, fet que provoca reformes ja irreversibles en les traces modernistes que queden en el seu interior a causa de les noves necessitats, i fa aparèixer una galeria encaixada al pati interior. 

L’any 1975 no és precisament important per les noves reformes que es poguessin haver dut a terme a l’edifici, sinó perquè va estar a punt de ser enderrocat. Els propietaris van demanar l’enderroc de La Rotonda per, així, construir en el solar de manera que els fos més rendible. 

Arran d’aquesta demanda, va haver-hi una clara oposició per part dels ciutadans i dels responsables dels organismes administratius. Els diaris se’n van fer ressò i els arquitectes es van mobilitzar per tal de valorar l’emblemàtic edifici. 

És d’aquesta manera com l’octubre de l’any 1976 el van declarar Monument Historicoartístic amb caràcter local a la ciutat de Barcelona. Les parts protegides de l’edifici són la façana carrer i el templet-mirador de l’edifici original en L, és a dir, el construït al 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana. 

Als anys 80 es convertiria en una clínica de malalts terminals de la Fundació Sociosanitària de Barcelona. 

Barcelona inicia durant els anys 90, arran de les Olimpíades de 92 i tota la renovació urbanística que això suposa, la campanya Barcelona, posa’t guapa! Gràcies a aquesta campanya, La Rotonda, com un dels edificis singulars de la ciutat, es beneficia d’una d’aquestes restauracions de façana. Més concretament, és l’arquitecte Francesc Labastida l’encarregat de restaurar la cúpula de la Rotonda, el seu element més significatiu, i de netejar la façana.

L’any 1999 el Grup Núñez i Navarro compra l’emblemàtic  edifici, edifici, de quasi 11.000 m². De fet, les obres inicials estaven previstes per després de l’any 2003, quan finalitzava el contracte de lloguer que l’Hospital de Sant Gervasi tenia vigent amb la família Andreu. 

L’any 2010, el Projecte de reforma i ampliació de l’edifici original, contempla destinar-lo a oficines, locals i aparcaments. Projecte d’Alfredo Arribas Arquitectes Associats. Aquest projecte aposta per la recuperació de l’edifici, rescatant i protegint el volum original i les façanes principals, restaurant-les en la mesura del que sigui possible. En base a la rellevància de la història de l’edifici i a la memòria de la ciutat, es vol conservar tots aquells elements que tinguin un caràcter representatiu que pertanyi o es pugui vincular harmònicament a l’edifici original modernista de l’any 1906.