FICHA TÈCNICA

  • Direcció: Passeig de Gràcia, 125-127
  • Denominació: NN Passeig de Gràcia
  • Autors: Equip tècnic Núñez i Navarro en colaboració en col·laboració amb els arquitectes Carlos Ferrater i Xavier Martí Galí (OAB)
  • Colaboradors: Montse Trilla (OAB) i Jordi Miró (Arquitectura sostenible)
  • Època: 1901
  • Estil: Clasicisme
  • Us original: Residencial i oficines
  • Us actual: Habitatges, local comercial i aparcament
  • Rehabilitació: 2016-2019

Procés de rehabilitació del edifici

L’edifici d’habitatges que actualment trobem situat als números 125 i 127 del Passeig de Gràcia, va ser construït el 1901 per Leandre Serrallach i Mas, arquitecte i professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

La transformació de l’edifici implicava l’important repte d’aconseguir, mitjançant el procés de rehabilitació i unió de les dues cases, l’adaptació d’aquest conjunt d’edificis del segle passat als usos i necessitats actuals. El projecte, no només ha permès adequar l’interior a les mides dels pisos actuals, sinó que s’ha aconseguit crear la il·lusió òptica de trobar-nos davant d’un sol edifici davant les dues façanes, la principal del Passeig de Gràcia, i la posterior al carrer Riera de Sant Miquel.

NN-Passeig-de-Gracia-125-Barcelona

La operació d’unió dels dos immobles es va dur a terme mitjançant el buidatge de la crugia central, és a dir, l’espai arquitectònic comprès entre els dos murs mestres de les dues cases contigües, que originalment coincidia amb les escales d’ambdues cases. D’aquesta manera, s’ha aconseguit, per una banda, obrir un nou pati i, per l’altre, ubicar un nou nucli d’escala i ascensors descentrat que resol l’accés als diferents nivells existents entre les dues finques. Actualment, l’edifici comprèn dues plantes, soterrani, planta baixa, planta principal i quatre plantes pis, amb places d’aparcament, un local comercial i habitatges, respectivament.

Actualment, l’edifici és fruit de la unió i rehabilitació de dues cases entre parets mitgeres duta a terme per l’equip tècnic de Núñez i Navarro, en col·laboració amb el despatx d’arquitectes de Barcelona OAB.

A més, aquest treball ha permès redefinir l’esquema original d’habitatges passants, és a dir, dels edificis que tenen façanes amb orientacions oposades, amb una excessiva profunditat, meitat de façana al carrer i patis petits. Així s’ha aconseguit incorporat nous pisos que doblen la façana al carrer Riera de Sant Miquel o al Passeig de Gràcia, amb una façana interior de pati de dimensions molt generoses.

La construcció del nou nucli descentrat també agrupa un local passant, amb doble orientació, amb un ampli aparador que dóna a Passeig de Gràcia i a Riera de Sant Miquel.

L’estructura existent de bigues de fusta de les primeres obertures contigües a les façanes ha estat substituïda funcionalment amb bigues d’acer Noubau. De la mateixa manera, s’han apuntalat els murs de càrrega paral·lels a les façanes amb porticons d’estructura metàl·lica per permetre unes distribucions més diàfanes.

Rehabilitació integral de les façanes

Tant la façana principal del Passeig de Gràcia, com la façana del carrer de la Riera de Sant Miquel, són les façanes originals de l’edifici, que s’han mantingut i rehabilitat de forma integral. La recuperació de la façana del Passeig de Gràcia ha respectat els seus elements protegits.

De la mateixa manera, en la façana de la Riera de Sant Miquel, menys ornamentada que la del Passeig de Gràcia i definida originalment com a façana pròpia de galeria interior de l'Eixample, s’ha mantingut la proporció de les obertures i els seus elements singulars d’interès, com pilars i bigues de fosa i s’ha creat per davant una nova façana de persianes mòbils lleugeres, tot permetent la protecció del sol de ponent i actuant com filtre visual dels veïns més propers.

D’aquesta manera, s’ha recuperat la proporció original de les persianes de L’Eixample, amb l’obertura del “plec” vertical i la materialitat de la fusta, pròpia de les persianes enrotllables dels interiors de l’illa de la ciutat.

Els colors dels estucats, elements de pedra artificial, esgrafiats, baranes i tancaments d’alumini es corresponen als estudis cromàtics redactats pel Gabinete del color i aprovats pel Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona.