HISTÒRIA DE
L’EDIFICI
En resum, es tracta d’una de les típiques torres d’estiueig amb la distribució següent:
- Espais amplis i generosos a la planta baixa per a la vida diària i, també, la social, riques en decoracions i acabats.
- Planta pis amb els dormitoris de la família.
- Les golfes per a les dependències del servei.
Un segle després de la construcció de l’immoble, Núñez i Navarro l’adquireix el 2006 als hereus d’Enric Cera, i hi comença a treballar el 2014, en unes obres de rehabilitació que finalitzen el 2016. L’edifici s'ha adequat al seu futur ús com a oficines, adaptant-se als nous temps, però amb l’objectiu de restaurar-ne tota la naturalesa i la majestuositat original.
Enric Cera, és una edificació aïllada d’estil noucentista.
- Finalitza la rehabilitació de la torre d'estil noucentista Enric Cera, obra de l'arquitecte Enric Sagnier (La Vanguardia)
- Finalitza la rehabilitació de la torre d'estil noucentista Enric Cera, obra de l'arquitecte Enric Sagnier (Vilaweb)
- Article El Periódico. 19 d’octubre de 2011.
- Estudi artístico-cromàtic i de restauració de la Torre del c. Vico, 20-24. Gabinete del color. Autors: Joan Casadevall i Àgueda Serra. 2007.
- Adreça: Carrer Vico, 20-24; Carrer Freixa, 21.
- Denominació: Torre Enric Cera.
- Autor: Enric Sagnier i Villavecchia, arquitecte.
- Època: 1914.
- Estil: Noucentista.
- Ús original: Residencial.
- Ús actual: Oficines
- Rehabilitació: 2016
A Barcelona trobem gairebé 500 obres de l’arquitecte Enric Sagnier, que, a més d'una forta presència a la part central de l'Eixample, ha deixat un llegat impressionant en altres barris de la part alta de la ciutat com Sant Gervasi, la Bonanova, Galvany o el Tibidabo. Són les cases que va construir com a segones residències, amb El Pinar com la més famosa, la casa encantada de la muntanya del Tibidabo, encarregada pel banquer Manuel Arnús.
Amb una clara influència de les cases típiques dels Alps, trobem dues cases gairebé idèntiques a l'encreuament dels carrers de Vico i Freixa. Abandonada des de feia anys, la torre del metge Enric Cera és una edificació aïllada d’estil noucentista envoltada de jardí i que manté encara alguns elements formalment modernistes com les rajoles envidriades amb formes de flors. Està formada per soterrani, planta baixa (o planta noble), primer pis i golfes.
L’interior de la casa conserva alguns elements artístics originals com, per exemple, paraments d’estuc imitant carreus, alguns panys de paret folrats de tela, decoració amb escuts heràldics policromats, sostre embigat sobre mènsules, elements de fusteria o el terra de parquet.
També és destacable l’accés a la planta pis per una escala noble, amb esglaons de marbre i amb arrambador i barana de fusta. Hi destaca la gran vidriera que decora i ennobleix aquest accés.
Ara bé, l’estança més rica pel que fa a la decoració pictòrica és l’antiga sala de música. Els elements decoratius i artístics més importants en aquesta sala són les pintures del sostre i dels arcs; les motllures, els frisos i les parets amb columnes, i el paviment de marqueteria.
En tota la sala, es recreen escenes romàntiques amb reminiscències rococó. Es tracta de donar un encant, a través de les arts decoratives, a una cambra dissenyada per al plaer de la música.
A la planta principal, també trobem una diminuta cambra on hi ha una capella amb un sostre en forma de petxina decorat amb pintures de garlandes, elements arquitectònics i de temàtica floral. Aquestes decoracions pintades són d’estil barroc.
A banda i banda, hi ha dues petites finestres decorades amb vidrieres artístiques amb motius heràldics nobiliaris; hi destaquen la creu i la senyera per una banda, i la muntanya de Montserrat per l’altra.