HISTÒRIA DE
L’EDIFICI I DELS
SEUS USOS

FITXA TÈCNICA

Ja han passat els primers anys de febre constructiva a la banda dreta de l’Eixampleen concret, als carrers adjacents al passeig de Gràcia, rambla de Catalunya i  Gran Via de les Corts Catalanes. En aquestes vies, l’empremta de l’estil arquitectònic que estava més de moda, el modernisme, amb cases tan imponents com, per exemple, la casa Lleó i Morera, la casa Amatller, la casa Batlló o la casa Milà, entre altres, deixarà pas, als anys 20 del recent estrenat segle XX, a un estil més clàssic i monumental.

En aquesta línia, i sense tants elements ornamentals en façanes i interiors, els nous edificis de l’Eixample recuperaran l’empremta del neoclassicisme.

L’edifici dels germans Palà s’estructurarà en alçat en planta baixa, tres pisos i i un terrat pla transitable amb una preciosa barana de balustrada i amb uns pronunciats frontis que recorren les façanes dels dos carrers, Mallorca i Muntaner.

L’edifici incorporarà, també, una distribució simètrica dels patis de llums interiors i una galeria posterior.

L’estil arquitectònic

L’empremta de l’estil arquitectònic que estava més de moda, el modernisme, va donar pas, als anys 20 del recent estrenat segle XX, a un estil més clàssic i monumental

Els baixos de l’edifici, que durant anys han estat locals de lloguer, presenten elements decoratius en pedra artificial, seguint un estil monumental i clàssic, com el que s'utilitza a la resta de l'edifici. El portal central té una estructura propera a l'arc de triomf, amb una llinda decorada amb un medalló emmarcat per una orla, a partir de la qual s'organitzen, a banda i banda, uns corns amb fruits i motius florals, o, el que és el mateix, la representació dels corns de l'abundància. El medalló només presenta cintes decoratives.

Destaquen, també, pel que fa a la façana, les cornises amb motllures, amb els típics dentells conferint un aire monumental i clàssic a tot l’edifici en la seva globalitat.

També cal destacar, a la zona dels baixos del carrer de Mallorca, unes pilastres i dues columnes d'ordre toscà simètricament repartides en tres amplis espais d'accés als interiors dels baixos.

Els baixos

Al segon nivell, hi ha una gran balconada que ocupa gairebé tota l'amplada del xamfrà, amb una barana de balustres de pedra artificial, decorats amb plafons rectangulars amb els angles còncaus; el passamà motllurat és de peces de pedra artificial.

La tercera planta està formada per un balcó central amb la llosa d'obra i dos balcons ampitadors que el flanquegen. El balcó consta d'una barana de balustres i passamà motllurat tot, de pedra artificial i de dos matxons d'obra arrebossada situats als extrems. Els quatre balcons restants estan formats per una llosa d'escassa volada, damunt la qual s'organitza una barana baixa de ferro de les mateixes característiques descrites en tractar la primera planta.

La gran balconada

La cantonera corresponent a la confluència dels frontis del carrer de Mallorca i del xamfrà està construïda en voladís a partir del nivell de la segona planta. A la zona de la primera planta, on se situa una obertura amb una llinda en forma d'arc escarser, se situen dues cartel·les monumentals, que són la base del voladís d'aquesta cantonera.

El xamfrà

Al llarg del segle XX, l'immoble ha patit diverses obres de reforma; especialment, centrades en els locals comercials dels baixos. Pel que fa al seu estat actual, la inaccessibilitat a causa dels diversos enderrocs que s'hi han produït fa suposar que és poc probable que hagin sobreviscut elements originals d'interès o de gran valor patrimonial.

Finalment, cal tenir en compte una altra singularitat d'aquest edifici: la seva poca alçada (l'únic edifici de tota l'illa i dels xamfrans oposats de només planta baixa i tres pisos alts), la qual cosa ha fet que la finca no segueixi els patrons del seu entorn immediat, i ha generat, a més, unes mitgeres vistes veïnes de nul•la qualitat.

Núñez i Navarro adquireix l’immoble el 2001 i hi inicia l’obra el 2013. El projecte en respecta l’estil original a l’hora d’augmentar-ne l’alçada de tres a sis plantes, una intervenció, que, d’altra banda, fa que encaixi millor al xamfrà, amb immobles més alts.

L’octubre del 2016, Núñez i Navarro Hotels, amb una desena d’establiments a Barcelona, hi ha inaugurat The Corner, un nou hotel el cor de la capital catalana, a tocar del passeig de Gràcia. Compta amb un vestíbul obert, 72 habitacions i terrassa amb piscina.

L'estat actual de l'edifici

Núñez i Navarro adquireix l’immoble el 2001 i hi inicia l’obra el 2013

  1. Estudi històric i arquitectònic de la finca número 178 del carrer de Mallorca (Muntaner, 110) de Barcelona. Autors: Francesc Caballé, Reinald Gonzàlez, Lluís M. Bou. Veclus, S.L.
  2. http://lameva.barcelona.cat/eixample/ca/home/el-barri-de-la-dreta-de-leixample
  3. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0023666.xml
  4. http://www.xtec.cat/cda-barcelona/quaderns/eso/quadern_pla_cerda_eso12.pdf
  5. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0017027.xml

 

Més Informació
  • Adreça: Carrer Mallorca, 178 – Carrer Muntaner, 110. 
  • Denominació: The Corner Hotel
  • Autor: Antoni M. de Ferrater i Bofill.
  • Època: 1924.
  • Estil: Monumentalista. Classicisme.
  • Ús original: Habitatges.
  • Ús actual: Hotel.
  • Rehabilitació: Finalitzada.

En el marc del projecte d’Ildefons Cerdà, aprovat definitivament al 1860, la urbanització de les diferents illes que conformen l’Eixample va seguir un procés llarg i desigual. L’actual edifici construït al xamfrà dels carrers Mallorca i Muntaner es trobava en una àrea propera als límits de la ciutat de Barcelona amb les Corts i Gràcia; la seva posició no excessivament central va motivar que la urbanització del seu entorn no es produís en els primers moments de la construcció de l’Eixample. 

El fet, també, que, al seu davant, Cerdà projectés un espai lliure o jardí, probablement, va ser el motiu, també, que els successius propietaris d’aquells solars no iniciessin cap procés d’edificació i que decidissin vendre els terrenys i comencés, així, l’especulació o el que coneixem amb el nom de la febre d’or.

Així, doncs, aquesta illa no va començar a experimentar cap construcció fins a mitjans de la dècada de 1870. 

El 3 de juny de 1924, els germans Francesc i Maria Palà i Ferrer van presentar una instància a l’ajuntament sol•licitant permís per addicionar tres plantes sobre els baixos que ja estaven en construcció. Les obres, per tant, s’havien iniciat amb la intenció, probablement, d’edificar-hi una casa d’habitatges. 

El projecte anava a càrrec de l’arquitecte Antoni M. de Ferrater i Bofill, que el va finalitzar el 30 de novembre de 1925. Tot seguit, els germans Palà van demanar llicència a l’ajuntament per poder llogar-ne els pisos i se’ls concedí el 15 d’abril de 1926. A banda dels pisos de lloguer, els propietaris també van residir a l’immoble, als pisos principals, com era habitual en el sistema jeràrquic dels amos d’edificis a l’Eixample.