HISTÒRIA DE
L’EDIFICI I DELS
SEUS USOS
El projecte original del mestre d'obres Jaume Bernades va ser, per l’època, un projecte força innovador, ja que va resoldre a la perfecció la dificultat de la distribució interior del polígon pentagonal del xamfrà on s'aixeca l'edifici. Va introduir-hi elements arquitectònics moderns com la caixa d'escala i un gran pati interior, a partir del qual s'ordenen els passadissos i les estances dels habitatges (inicialment, hi havia dos habitatges per planta).
Pel que fa a la façana, hi destacaven les dues tribunes dels angles del xamfrà -habituals en la composició de molts edificis de l'eixample- i l'estil eclèctic que s'hi va utilitzar, molt allunyat dels models modernistes de l'època, que es veuen representats, per exemple, a la veïna casa Calvet de Casp, 48.
El projecte original del mestre d'obres Jaume Bernades va ser, per l’època, un projecte força innovador.
La fesomia actual de l'edifici és fruit de dues campanyes d'ampliació diferents, que han suposat fins a la remunta de tres pisos sobre la base original. Malgrat aquest augment important del volum de l'edifici, aquests canvis no han suposat una alteració traumàtica de la façana. I és que, tot i que aquests pisos afegits són ben identificables i visibles, cal dir que s'han integrat en la construcció d'origen d'una manera força harmònica.
La primera remunta que es va produir data de 1935, 40 anys després de ser construït. La promotora va ser Dolors Sansalvador, filla del propietari inicial de la finca, Pau Sansalvador, i resident al pis principal de l'edifici. L'arquitecte que es va encarregar de la reforma va ser Francesc de Paula i Riera, i el seu projecte consistia a construir un altre pis i unes noves dependències al nou terrat.
Uns anys després, al 1952, la mateixa propietària va tornar a confiar en l'arquitecte Francesc de Paula per dur a terme una altra remunta d'un pis. En el seu projecte, l'arquitecte va apostar pel mimetisme dels materials originals de l'edifici, així com també dels acabats arquitectònics (l'escala, els estucats, la pedra artificial de la façana, etc.). A més a més, a l'edifici es va incorporar un ascensor, i la reforma que s'hi va practicar va obligar a cobrir les petites terrasses aparegudes al 1935.
En plena materialització de les idees projectades per De Paula, Dolors Sansalvador encara va encarregar la construcció d'un pis extra, un sobreàtic, destinat a oficines de lloguer, i va ser aquesta obra la que va determinar la volumetria de l'edifici tal com ens ha arribat avui en dia.
Durant la segona meitat del segle XX només s'hi han realitzat obres de reforma interior. Les més importants van afectar el pis principal, on es va instal·lar una acadèmia i es va optar per dividir els espais amb la creació d'altells.
L'arquitecte que es va encarregar de la reforma va ser Francesc de Paula i Riera.
La façana té un marcat estil eclèctic i neoclàssic. Hi destaquen les tribunes, les cornises i els forjats.
El vestíbul és realment impactant per l’elegància dels materials emprats (el marbre, principalment), però també per la porta d’accés. Aquesta porta té forma d'arc de triomf i engloba la planta baixa i l'entresòl. Disposa d'uns brancals constituïts per unes pilastres amb capitells i motllures amb relleus de palmells decoratius. Adossades a les pilastres, hi ha columnes amb capitells d'ordre jònic. Un remat decoratiu corona la porta, ben guarnit amb motius florals i geomètrics.
A la façana del carrer del Bruc se situen dos portals de les mateixes característiques.
Un remat decoratiu corona la porta, ben guarnit amb motius florals i geomètrics.
Si l'exterior ja presenta alguns trets característics de l'arquitectura de l'Eixample, l'interior no n'és una excepció. Les finestres afrontades del pati, per exemple, encara conserven els vidres bisellats amb una decoració floral abundant. També els paviments hidràulics originals encara es conserven en moltes estances. Els més bonics i rellevants són els mosaics de tessel·les.
El primer pis és un dels pocs espais que han sofert menys modificacions. Entre els elements més valuosos que encara conserva, hi ha els cels rasos amb la decoració pictòrica original, i els diferents models de paviment en mosaic de tipus Nolla formant dibuixos geomètrics.
Entre els elements més valuosos que encara conserva, hi ha els cels rasos amb la decoració pictòrica original.
Com a fruit de la reforma duta a terme pel Grup Núñez i Navarro, una part dels antics pisos s’han convertit en 30 apartaments turístics.
Situats en ple centre de la ciutat, a l'emblemàtic Eixample barceloní, els apartaments gaudeixen d'una ubicació privilegiada, a pocs minuts de les grans artèries comercials de passeig de Gràcia i de plaça Catalunya, i molt a prop d'algunes de les principals icones arquitectòniques com el Palau de la Música Catalana o la Catedral.
Els Midtown Apartments conjuguen la tradició i l'estil d'un edifici de finals del XIX amb elements de disseny contemporani, i aposten per una nova forma de "viure la ciutat", més pròxima i més autèntica.
Els espais són amplis, amb sostres alts i un disseny que uneix simplicitat i confort en una atmosfera "retro i industrial" que ret homenatge al seu passat. S’hi han utilitzat materials nobles com el maó, el ferro i la fusta, combinats amb un mobiliari fet a mida.
Amb un estil fresc i, alhora, elegant, els apartaments són totalment accessibles, i estan perfectament equipats per garantir el confort dels clients. Són una opció d’allotjament ideal per a aquells viatgers que vénen a Barcelona de vacances o per feina, i per als qui viatgen sols, amb amics o en família. Una alternativa per a una experiència diferent i, al mateix temps, per sentir-se com a casa.
Els espais són amplis, amb sostres alts i un disseny que uneix simplicitat i confort en una atmosfera "retro i industrial" que ret homenatge al seu passat.
- Estudi històrico-arquitectònic de l’edifici del xamfrà dels carrers Casp 35 / Bruc 31 de la ciutat de Barcelona. Autors: Francesc Caballé, Reinald Gonzàlez, Lluís M. Bou.
- “Els mestres d’obres de Barcelona”. Autor: Bassegoda Nonell, Joan. 1973. Editores Técnicos Asociados.
- http://www.ub.edu/geocrit/b3w-2.htm
- http://www.nnhotels.com/ca/hotels/barcelona-16/apartaments-a-barcelona/
- Adreça: Carrer Casp, 35 – carrer Bruc, 31.
- Denominació: Midtown Apartments
- Autor: J. Bernadas, Francesc de Paula i Riera (reformes 1935, 1952).
- Època: 1895-1896.
- Estil: Eclèctic.
- Ús original: Habitatges i oficines.
- Ús actual: Oficines, locals comercials, habitatges i apartaments turístics.
- Rehabilitació: 2009 – 2016.
La construcció definitiva del solar de la cantonada muntanya-Llobregat de la cruïlla dels carrers Casp i Bruc no es va produir fins ben entrada la dècada del 1890. Concretament, es calcula que les obres es van efectuar entre els anys 1895 i 1896.