Clàudia Sanmartí: “Hi ha una expansió de la influència de Domènech i Montaner que encara no som capaços de veure fins on abasta”
Enguany es celebra l’any Domènech i Montaner; un any en commemoració del centenari de la mort de l’arquitecte, historiador, humanista, polític, i il·lustrador. Com a arquitecte, es va avançar a les tendències arquitectòniques europees, implementant un llenguatge innovador i apostant per un concepte integrador de totes les arts. El llegat de l’artista modernista segueix persistint en el temps, formant part de l’ecosistema arquitectònic de Barcelona. A dia d’avui encara es pot observar el seu talent en obres emblemàtiques com el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau o la Casa Lleó i Morera.
La Casa Lleó i Morera és propietat de Núñez i Navarro des de l’any 2006. Des d’aleshores es va desenvolupar durant dos anys el pla de reforma i recuperació arquitectònica per poder mantenir els elements originals i conservar el patrimoni modernista. Avui, parlem amb la Clàudia Sanmartí, arquitecta, membre de l’Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), cofundadora de MATTERS i comissària de l’Any en commemoració de l’artista. Ella compta amb un postgrau de Restauració arquitectònica i una Tesi Doctoral en curs, dins el Màster Tecnologia de la Construcció, especialitat restauració i rehabilitació.
Imagen de Clàudia Sanmartí, comisaria del Año Domènech i Montaner
Com a experta en restauració i en l’obra de l’arquitecte, comença parlant de la conservació de la Casa Lleó i Morera: “A nivell estructural està perfecte, encara que tingui més de cent anys. Tota la riquesa ornamental que té s’ha conservat”. Així, l’arquitecta posa en valor com en la reforma que es va dur a terme per part de Núñez i Navarro es va poder recuperar un edifici icònic: “Es diu que els mosaics del terra d’aquesta casa són dels més ben conservats de Barcelona – que no vol dir que no n’hi haguessin de millors abans, però aquests estan perfectament mantinguts. És un luxe poder entrar en aquest espai i passejar-se per les seves estances”. Així mateix, sobre les possibilitats que ofereix l’edifici, també destaca: “És un projecte increïble, amb una flexibilitat de possibles usos a incorporar meravellós”.
L’enfocament de la seva tesi, dirigida a l’estudi de l’arquitecte, analitza la tècnica constructiva que fa servir per fer els sostres: la volta de maó de pla, o volta a la catalana. “És molt interessant com aquesta tècnica, que té origen medieval, amb exemples datats del segle XVI, comença a agafar molta embranzida a Catalunya durant el segle XIX”, explica. A partir d’aquesta premissa, el plantejament de la Clàudia defensa la importància que va tenir l’artista en la seva implementació.
Ella forma part de la Fundació Lluís Domènech i Montaner i n’explica el seu origen. “A partir dels anys 60 hi comença a haver una recuperació i cap als anys 2000, després de declarar Patrimoni Mundial el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau, sorgeix la idea de crear aquesta fundació per tal de posar en valor l’arquitecte i fer-ne difusió”. A la Fundació s’hi han implicat museus, universitats i entitats de la Ciutat Comtal, així com altres del patrimoni “domenequià”.
La Clàudia ens parla de la importància de comptar amb un col·lectiu que vetlli per la creació de sinèrgies i que fomenti la figura de l’arquitecte: “Encarem aquest any amb molta il·lusió i molta feina. La idea és col·laborar amb propietaris d’edificis, entitats d’estudi i entitats vinculades a la seva vida, i que cadascú aporti el seu treball”.
La repercussió que l’artista va tenir i té en el nostre imaginari va molt més enllà de la seva tècnica arquitectònica. Ha deixat un llegat també com a docent a l’Escola d’Arquitectura, a la vida cultural com a president de l’Ateneu Barcelonès amb les seves publicacions i en la vessant política com a diputat a Madrid: “Jo crec que hi ha una expansió de la seva influència que encara no som capaços de veure fins on abasta”, explica l’arquitecta. És per això que un dels objectius tant de la Fundació com de l’Any en commemoració és il·luminar altres aspectes que caracteritzaven a l’artista: “La part més coneguda d’ell és la d’arquitecte, però la intenció és que arribin també totes les altres seves facetes”, ens explica.
Al gener, es va inaugurar oficialment a l’Institut Pere Mata de Reus, l’Any Domènech i Montaner. Entre els parlaments, se'l va definir en tres paraules: policèntric, arquitecte i internacional. A més a més, però, Sanmartí ens destaca també la importància de la seva influència en l’àmbit de la docència. Es va llicenciar com a arquitecte al 1873 i dos anys després ja entrava com a professor a l’Escola d’Arquitectura, on després va exercir com a director durant vint anys. “Tots els seus deixebles i tota l’arquitectura beuen de les seves fonts”, comenta la Clàudia. A la vegada, destaca com va acabar deixant petjada a tota una generació del país, destacant-ne Antoni Gaudí, entre molts altres grans noms.
Imatge de l'interior de la Casa Lleó i Morera
A més a més de tenir obres catalogades com a Patrimoni de la Humanitat, l’obra de l’artista sobresurt per estar fonamentada en un nou concepte, integrador de totes les arts. Sanmartí osa èmfasi en que cal “destacar no només les seves obres que són Patrimoni de la Humanitat, sinó que també té cases d’habitatge amb una racionalitat, una qualitat de llum i uns espais generosos que són desconeguts per a la majoria, com ara la Casa Lleó i Morera”. Així, ens explica la sensibilitat de l’artista i la seva capacitat per entendre l’arquitectura i traslladar-la a la vida quotidiana: “Es dedicava a fer viatges per Europa per conèixer l’arquitectura del moment, interpretar-la, absorbir el que considerava més important i adaptar-la al clima, als materials i la idiosincràsia d’aquí”. Precisament per això, ella destaca la voluntat d’estendre la figura de l’artista a nivell internacional i conclou: “Es tracta d’anar fent aquest joc: què agafava de fora per portar-ho aquí i què és el que pot aportar a l’exterior”.
Des de l'any 2006, Núñez i Navarro és propietari de la Casa Lleó i Morera. El Grup, en línia amb la seva àrea de rehabilitació patrimonial, va iniciar un destacat projecte que va permetre modernitzar les instal·lacions, respectant l'estil original de l'edifici, i aconseguint una rehabilitació que posava en valor, una vegada més, la seva voluntat per recuperar edificis històrics de Barcelona. En aquest Any Domènech i Montaner s'uneix a les activitats que posen en valor la figura del gran arquitecte modernista.
