Pol Montserrat: “Per a NN Shutters vaig apostar per dibuixar gent, com si el mural fos un mirall que reflecteix el que succeeix al carrer”

La seva obra va ser l'encarregada d'inaugurar la sèrie de murals del projecte NN Shutters que en 2019 el Grup Núñez i Navarro va posar en marxa amb l'objectiu de millorar l'entorn de Barcelona a través de l'art urbà. Sens dubte, l'artista i il·lustrador Pol Montserrat, va captar a la perfecció el propòsit i el va materialitzar en la persiana del NN Pàrquing de la Plaça Bonsuccés de Ciutat Vella, creant una composició d'allò més personal que acapara les mirades dels transeünts. I que, segurament, també arrenca més d'un somriure per la proximitat i honestedat amb la qual l'obra reflecteix la realitat del barri i les seves gents.

Des que es va iniciar en el món de la il·lustració, Pol Montserrat ha sabut crear un estil propi, essencialment abstracte, simbòlic i molt conceptual. Un llenguatge replet de formes simples i taques que se serveix de tècniques com el gouache, l'aquarel·la o la tinta xinesa per a generar imatges diluïdes i formes imprecises que busquen que sigui l'espectador qui interpreti i se les emporti al seu terreny personal. Avui descobrim al seu costat com va ser el procés de creació del seu mural NN Shutters.

Pol, explica'ns com neix la teva vocació cap al dibuix o l'art.

Des dels 5 anys, més o menys. Els meus pares em van apuntar a unes classes de pintura com a activitat extraescolar. I des de llavors ho he fet sempre. És una cosa natural en la meva vida. Això em va portar després a estudiar Disseny Gràfic.

Com definiries el teu estil?

Sempre intento treballar la il·lustració des d'una mirada honesta i senzilla. Dibuixo les coses tal com jo les veig. Sense massa artificis. M'interessa fer una cosa relativament abstracta, sempre que s'entengui el que està representat.

Creus que s'ha d'entendre l'obra amb facilitat o cal deixar-la oberta a interpretacions?

Crec que és una cosa subjectiva. Està bé que tots puguin entendre-ho a la seva manera.

Què és el que t'impulsa a dibuixar?

És una cosa que m'agrada i que he aconseguit fer d'això el meu treball. No vull sonar poc romàntic, però totes les feines que duc a terme són per encàrrec i m'ocupen tota la jornada laboral.

Es treballa de la mateixa forma per a un gran client que per a un més petit?

En general sí, perquè jo treballo per a estudis de disseny que fan d'intermediaris i em contracten. Jo no noto si és un gran client o no.

D'on treus la inspiració per a dibuixar? Què és el que més t'inspira?

No sabria dir-te. Cada encàrrec és diferent i apareix la inspiració per llocs diferents. En general el que faig quan rebo un encàrrec és fer molts dibuixos i vaig provant coses. No és que estigui creuat de braços i tingui un brot d'inspiració que em porti a fer una cosa concreta. Em poso a dibuixar i veig el que funciona bé i el que no.

Com va ser l'encàrrec rebut de Xavier Franquesa per a NN Shutters?

Doncs em va demanar que li fes una proposta que fos del meu estil per a una persiana d'un pàrquing de Núñez i Navarro. Com a requisits només em van posar que anés alguna cosa que pogués conviure amb el carrer i amb l'edifici en el qual estava situat i que utilitzés colors dins de la gamma dels colors corporatius de Núñez i Navarro

Com defineixes l'obra que vas fer en la persiana de Bonsuccés.

La meva idea era reflectir una zona tan transitada i de pas com la plaça Bonsuccés. Per això vaig apostar per dibuixar gent. M'agradava representar-los com si la persiana fos un mirall que reflectís el que succeeix al carrer. Com el mirall del Maremàgnum.

Vas tenir la idea clara des del principi o et va costar arribar a aquesta conclusió?

Vaig valorar altres opcions, però aquesta era la que tenia més sentit de totes i la que millor s'adaptava a la naturalesa de l'espai.

La persiana va estar operativa en tot moment mentre tu pintaves, veritat?

Sí, la veritat és que va haver-hi prou moviment. És el que té pintar la porta d'un pàrquing.

I què et deien els veïns mentre pintaves?

Doncs havia de tot. Uns em preguntaven per què estava pintant. A uns altres no els feia tanta gràcia i m'ho qüestionaven. Jo estava treballant concentrat en el que feia, però m'agradava palpar el feedback de la gent quan descansava o netejava els pinzells.

A més d'aquesta persiana, havies treballat abans grans formats?

Sí, vaig fer un mapa de Barcelona per a la Barcelona Design Week en directe en 2018. També vaig fer un altre mural en els lavabos del Mercat dels Flors.

Com veus el panorama artístic de BCN en el teu sector?

Perquè ho veig molt bé. Hi ha molta activitat i iniciatives com aquesta ajuden moltíssim. És molt interessant per a gent com jo, que treballem habitualment en paper, passar a l'altre costat.

En aquest sentit, com ha estat per a tu passar un dibuix en paper a un gran format com una persiana?

Ha estat un repte, la veritat. Vaig fer una espècie de reticles per a poder mantenir les proporcions del dibuix gran, però ha estat una gran experiència perquè m'obliga a buscar solucions i donar el millor de mi.

Et convidem a descobrir el vídeo del making of aquí.