Víctor Küppers: “L'estètica a la vida és molt important, influeix en l'ànim”

Avui, hem volgut parlar amb Víctor Küppers, professor, conferenciant de prestigi internacional i motivador nat, per a descobrir com influeix l'entorn en el qual vivim, els seus edificis i estructures, en la qualitat de vida de les persones. També, en el nostre estat d'ànim i en la forma en la qual enfoquem i percebem el nostre dia a dia.

Compartim amb vosaltres una emocionant xerrada que ens porta a reflexionar sobre el propòsit de la vida, l'actitud amb la qual afrontem cadascuna de les nostres experiències i la importància de viure amb il·lusió. Perquè d'això Víctor Küppers n’és un expert en comunicar, que atresora grans coneixements i experiència.

Potser per això, ho té tan clar, i en preguntar-li per la importància del paisatge i la naturalesa per a aconseguir una ment clara i bona salut en general, apunta que: “L'estètica a la vida és molt important”. Un poderós titular que Küppers il·lustra amb la seva pròpia experiència: “Jo vaig decidir fa 9 anys viure al Pirineu i quan m'aixeco veig verd, arbres; no veig asfalt, veig vaques. És molt important l'estètica del paisatge. Fins i tot la construcció de les cases. Influeix en l'ànim”.

I ens confessa per què va decidir marxar de la gran ciutat per a viure a la muntanya: “Crec que l'estrès és dolent. Jo em passo el dia treballant a Barcelona i Madrid. I allí la gent corre. De vegades vaig caminant pel carrer i m'avancen per la dreta amb cara de mal humor. I després la humanitat. És fabulós arribar a un lloc, saludar a la gent i saber com es diuen. Tothom que va per la muntanya sempre et saluda. I també per la naturalesa”.

La naturalesa ens connecta amb nosaltres mateixos, ens permet escoltar-nos de veritat perquè ens allunya d'altres impactes i influències, per això, parafrasejant a Rojas Marcos, Víctor apunta que, encara que visquem en una gran ciutat com Barcelona, “cal caminar per la naturalesa. Buscar moments, anar a la mar o a Collserola”. I assenyala: “De Núñez i Navarro, m'agraden aquests edificis que feu amb plantes que pengen en l'exterior. L'estètica és important. Les ciutats necessiten verd. L'estètica és fonamental, també per a treballar”.

No obstant això, per a gaudir de la Ciutat Comtal, Küppers ens recomana visitar el Camp Nou, encara que ara toca esperar, la Sagrada Família i, entre riures, també ens assenyala el mític Bar Mandri, situat en el número 60 del carrer amb el mateix nom.

L'entorn que ens envolta també facilita la connexió amb la nostra pròpia intuïció, amb allò que de veritat ens va bé. D'aquí la importància de reservar espais a la naturalesa que ens brindin aquesta oportunitat d'entrar en contacte amb nosaltres mateixos d'una manera més profunda. Perquè “un problema que tenim avui dia és que no parem. Cal buscar moments per a parar. Jo crec que cal escoltar al cap, escoltar la consciència. I per a això necessitem buscar el silenci. En el silenci ens escoltem”, apunta.

Probablement, vivim envoltats de massa sorolls en un món que avança tan ràpid que ens allunya de l'ara i ens impedeix valorar el que tenim. Per sort, per a això, Küppers comparteix una cura: “És molt bo fer-se preguntes. Primer, Què puc fer? En comptes de queixar-te, veure què pots fer. Penso que ser responsable no és donar-li voltes al que no és a les teves mans, sinó al que sí que ho està. Si no tens bona relació amb els teus fills, no t'excusis dient que estan en una edat difícil, en comptes d'això pregunta't com pots actuar”.

I continua: “Una altra pregunta és Per què estic enfadat? Hi ha drames, gent que ha mort, t'han acomiadat del treball, una ruptura de parella, etc. Però a vegades fem un drama de coses que no ho són. No és un drama 45 minuts de retard en un vol o que el cafè estigui tebi. En la vida, allò que no és un drama, és només una circumstància a resoldre. Quan distingeixes això t'enfades menys. Tots els experts et diuen que quan t'enfadis, t’aturis i pensis: Per què estic enfadat? Si no és un drama cal perdre-hi poc temps. També és important preguntar-se Què tinc de fantàstic? Potser tens uns pares amb salut, una família fantàstica, arribes amb una certa dignitat a final de mes, el Barça ha guanyat la lliga… Quan t'adones que a la vida hi ha quatre coses importants, i estan bé, t'enfades menys. Busca't il·lusions, com puc fer més feliç a la gent que m'envolta?”.

Una manera d'entendre la vida en la qual la nostra pròpia actitud pren una magnitud decisiva: “Jo crec que l'actitud és el més rellevant a la nostra vida. Hem de ser bones persones, tenir sentit de l'humor, ser treballadors, somriure, treballar bé amb els altres, ser generosos i sobretot amables, és la major qualitat d'una persona”. Perquè per a Víctor Küppers, “l'actitud és com tu tries reaccionar davant les coses. Les coses bones i dolentes, les quotidianes. Al final, hem de canviar els hàbits que ens perjudiquen i desenvolupar hàbits positius”.

No obstant això, intervenen altres factors perquè aquest canvi sigui possible: “Primer ha d'haver-hi la intenció, perquè si jo vull llavors hi ha voluntat. Després ve l'esforç, la repetició”.

I és que quan Víctor Küppers parla d'actitud, ho fa en estreta relació amb com ens sentim: “Jo parlo d'actitud i l'actitud té a veure amb l'ànim. Veure la vida amb optimisme i amb il·lusió. Podem afrontar la vida així o fer-ho amb resignació, conformisme. Centrar-te en el que és a les teves mans, relativitzar els problemes, valorar les coses positives, posar-te il·lusions, cuidar les relacions amb les persones que més vols, ser bona persona, ajudar als altres. Aquesta forma tan simple d'enfocar la vida és la més coherent amb la nostra essència com a persones”.

Reservem un espai en la nostra conversa per a parlar sobre missió i propòsit en la vida: “Jo crec que és important tenir un propòsit en la vida, però sense obsessionar-se. Jo tinc 50 anys i mai vaig ser capaç de trobar un propòsit quan pensava a trobar-lo, fins que vaig llegir una frase de la Mare Teresa de Calcuta que em va encantar i es va convertir en el meu propòsit”.

Sí, plens de curiositat, li preguntem a Víctor sobre la frase que li havia servit d'inspiració i la comparteix amb nosaltres: “Que ningú s'acosti mai a tu, sense que en anar-se se senti una mica millor i més feliç”.

“Està bé tenir un objectiu, però està igual de bé deixar-se portar. Intentar trobar l’objectiu, però si no surt, acceptar el que ve perquè pot ser millor. Hi ha una altra frase que diuen tots els savis: “Quan mires enrere i veus tot el que has passat has de connectar els punts”, apunta Küppers, “significa que quan passa el temps i veus el que t'ha passat, que potser no t'agradava, al final té sentit”.

Acabem dissertant sobre la il·lusió com a motor i guia de vida: “Necessitem viure amb il·lusió i quan l'entorn no ens les posa, hem de buscar-les nosaltres. Petites il·lusions, perquè el millor de la vida és gairebé gratis. Sense il·lusió no hi ha esperança”.

Xerrar amb Víctor Küppers o assistir a una de les seves conferències i descobrir la seva manera d'enfocar la vida és, sens dubte, concedir-se un espai per a la reflexió, detenir-se a pensar en el món que ens envolta i analitzar quin volem que sigui el nostre paper en ell. Després, ja cadascun decideix quin camí desitja prendre. 

Per cert, per si tens curiositat per veure els nostres edificis amb plantes a l'exterior aquí tens les zones comunes de NN Espronceda 254-274,  NN Riera de Cassoles 66 i les terrasses de NN Via Augusta 349-355.