Fonts de Barcelona: l'aigua de la nostre història (I)

2018-01-04
La riquesa arquitectònica de Barcelona s'estén més enllà dels seus edificis i es manifesta a través de places, escultures i fonts, tant ornamentals com d'aigua potable. Avui volem centrar-nos precisament en les fonts que reguen la nostra ciutat. Sabies que Barcelona compta amb més d'1.600 fonts que ofereixen aigua als vianants? També compta amb unes 300 fonts ornamentals, que adornen les nostres avingudes, carrers i parcs. Dit d'una altra forma, Barcelona té gairebé tantes fonts com anys. Per això volem obrir una nova sèrie d'articles repassant algunes de les fonts més famoses de la ciutat. En algunes podràs beure aigua i en unes altres solament podràs contemplar la seva bellesa. Unes et portaran al món de contes de fades, com les de Blancaneus o la de Caputxeta Vermella, i unes altres et faran taral·lejar allò de baixant de la Font del Gat. Així doncs, ens anem d'excursió per Barcelona. Et véns?
 
La més famosa: La Font Màgica de Montjuïc
 
De totes les fonts ornamentals que reguen la nostra ciutat, la més famosa i reconeguda internacionalment és, sens dubte, la Font Màgica de Montjuïc, en l'Avinguda Maria Cristina. Més de dos milions de persones visiten anualment aquesta icona barcelonina per gaudir en directe de les coreografies de música, aigua i llum que pot realitzar el complex sistema hidràulic d'entre els més de 7.000 milions de combinacions possibles.
 
El seu origen es remunta a 1929, quan la muntanya de Montjuïc es va convertir a la seu de l'Exposició Internacional de 1929. L'artífex va ser l'enginyer Carles Buïgas, que es va inspirar en el principi de reflexió total per al disseny de les fonts. De les seves canonades brollen 2.600 litres d'aigua per segon que es distribueixen en tres estanys concèntrics amb un sistema de recirculació de l'aigua que reaprofita el cabal. A partir dels anys 80 es va incorporar la música a l'espectacle. I des de 1992, el festival Piromusical posa fi a les Festes de la Mercè. Ja en els últims temps, els avanços tecnològics i la preocupació per la sostenibilitat han fet que s'opti per una il·luminació LED de baix consum i el subministrament de la font amb aigües freàtiques
 
Imatge eliminada.
 
La més esportiva: Canaletes
 
I aquí es banya la gent quan guanya el Barça les lligues? Pregunten amb incredulitat els turistes de la resta d'Espanya quan veuen una font-fanal amb quatre canelles al principi de la Rambla. Acostumats a veure per la televisió fonts-estanys com les de Cibeles o Neptú a Madrid se sorprenen en veure una font tan petita com a lloc de celebració. La raó és molt simple. La font de Canaletes va acabar convertint-se, de rebot, en la meca del barcelonisme. I és que els afeccionats al futbol es reunien a un parell de metres de la citada font. Concretament, al costat de la redacció de l'extint diari “La Rambla”. Per entendre-ho cal retrocedir fins als anys 20-30 del segle passat quan l'únic mitjà de comunicació de masses, la ràdio, encara no arribava a totes les llars. L'única forma que havia de seguir en directe la jornada de lliga era acostar-se al diari i esperar l'actualització de resultats en la pissarra que tenien a l'exterior. Allí es concentraven centenars de persones que aprofitaven la multitud per celebrar en comunió els triomfs del seu equip. Ja amb el diari desaparegut, la Rambla de Canaletes, que no la seva font, es manté des de llavors com a lloc de celebració.
 
Futbol a banda, la font també és un gran landscape per als turistes que passegen Rambla a baix. Tots aprofiten per fer un glopet, perquè es diu que aquell que beu aigua de Canaletes tornarà a Barcelona tard o d'hora.  I si un dia aneu passejant per Gràcia, Portal de l'Àngel o la Barceloneta i veieu una font igual, es deu al fet que aquest model de font-fanal té 17 clons repartits per tota la ciutat.
 
La més antiga: Santa Anna
 
En la confluència dels carrers Portal de l'Àngel i Cucurulla es troba la font de Santa Anna, que data des de 1356. Aquesta font de cinc cossos situada al costat del Real Cercle Artístic de Barcelona va començar sent un abeurador per a cavalls ja que era un lloc de pas per a carruatges en la Barcelona medieval. A causa de la seva ubicació estratègica, la instal·lació es va ampliar en 1375 amb sortidors també per a consum humà. Cal destacar la importància d'aquest fet, ja que en una època en la qual la ciutat mancava d'aigua corrent a les cases, fonts com aquesta o com la de Portaferrissa servien de subministrament principal per als ciutadans de intramurs. 
 
Al llarg de gairebé 7 segles la font ha estat testimoni mut dels principals avatars de la història viscuts per la ciutat comtal. En tots aquests anys, una única reforma destacable, i amb una funció més ornamental que de supervivència: els plafons de ceràmica col·locats en cadascuna de les cares i els gerros que coronen la construcció. I així ha arribat fins als nostres dies, en els quals els turistes utilitzen la font com a escenari pels seus selfies, aliens al fet que tenen al darrera la font més antiga de Barcelona.
 
Imatge eliminada.
 
Com aquestes, altres fonts plenes d'història i anècdotes passen desapercebudes en el nostre enrenou diari per la ciutat. Des d'aquí volem seguir descobrint-les per a tu i fer que el teu camí a l'oficina o el teu passeig per la ciutat es torni una experiència encara més agradable. Si la teva set de coneixement sobre llocs amb encant de Barcelona no s'ha sadollat. Només has de seguir atent al nostre blog. 
Aquest bloc està trencat o falta. Pot ser que falti contingut o heu d'habilitar el mòdul original.
Aquest bloc està trencat o falta. Pot ser que falti contingut o heu d'habilitar el mòdul original.