NN SHUTTERS omple d'art les seves persianes
2019-07-25
Xavier Franquesa: "Si aportes un treball ben fet al barri, els seus veïns se senten més implicats i aconsegueixes que respectin més l'entorn. I si fas moltes intervencions d'aquest tipus, generes una sensibilitat global que crea un vincle amb la ciutat"

La iniciativa NN Shutters reprèn les accions vinculades a l'espai urbà compartit de Barcelona. Perquè millorar l'espai contribueix a millorar l'entorn i la percepció de les persones que en ell habiten i transiten. Així, després de les aliances que el Grup ha anat teixint amb artistes reconeguts del panorama barceloní, com Carles Roig, que va realitzar sis murals de dos metres sobre la cúpula modernista de la Rotonda, els diferents artistes i creadors que han contribuït al desenvolupament de la identitat tan característica de l'hotel REC o el mural de 40 metres que circumda l'antic solar de la fàbrica Metalarte, a Sant Joan Despí, en el qual l'artista urbà Pez Barcelona ret homenatge a la seva ciutat, Núñez i Navarro fa un pas més en la seva aposta per aportar valor a Barcelona a través d'una sèrie de murals creats en les persianes d'alguns dels seus pàrquings i locals comercials.

Cadascun dissenyat per un artista diferent: Joan Tarragó, Sergi Delgado, Marga López, Jana A. Abril, Nadia Hafid o Pol Montserrat són alguns dels triats per a començar a donar vida a aquest projecte. I al capdavant d'aquesta selecció tan talentosa es troba Xavier Franquesa, director creatiu i fundador de la galeria de disseny Il·lacions, col·laborador habitual de Núñez i Navarro i fidel defensor que cadascú aporti el que sap, des de la seva especialitat i el seu virtuosisme, creant el que ell denomina una "intel·ligència de grup".

 

NN Shutters parking Bonsuccés


Xavier, quan comença la teva relació amb el grup Nuñez i Navarro quin va ser el teu primer projecte?

Comencem a col·laborar fa ja 18 anys. Jo estava treballant en el despatx d'arquitectura d'Alfredo Arribas desenvolupant el projecte del B Hotel al costat de plaça Espanya i vam voler incorporar un concepte artístic que donés contingut a la personalitat de l'hotel. Convidem a col·laborar a tres creadors, Frank Aleu, Rafael Vargas i el Studio X de Londres per a generar obra gràfica relacionada amb Barcelona i la seva lletra B, destinada a vestir els lobbies, els passadissos i les habitacions.

Després va venir l'Hotel Soho. Jo em vaig responsabilitzar del concepte i la identitat de l'hotel, entesa globalment: la personalitat que havia de projectar, el seu look and feel, etcètera. Vam voler que el naming respongués a un doble joc, "Sota" de Soft i "Ho" de Hot. Així creem una imatge divertida, urbana i cosmopolita. En aquest projecte juguem sempre amb aquesta dualitat entre soft i hot, amb llums diferents a l'habitació, amb dobles imatges...al costat de Frank Aleu desenvolupem aquesta doble personalitat tan insinuant.

I que en el cas de l'Hotel REC ha estat espectacular...

El REC ha estat un treball molt més complex i llarg, de 10 anys. Després de diversos canvis sobre el projecte inicial vaig proposar fer una cosa sostenible i que comptés amb la màxima participació de diferents creadors de la ciutat. En aquest cas, vaig estar a càrrec de la comunicació, la identitat corporativa i també l'adreça creativa, incloent-hi també els interiors Es va pretendre impregnar el projecte de l'esperit creatiu de Barcelona, ​​des de la mateixa porta d'entrada fins al Lounge, en l'última planta, incloent-hi totes les habitacions i els passadissos amb obra feta ad hoc per tots els creadors convidats, donant lloc a un ventall d'estils, disciplines i colors que van enriquir extraordinàriament el projecte. Ja en entrar es percep que estem en un espai molt diferent del de qualsevol altre hotel. I això és el que preteníem.

Ara hem vist que hi ha un mural de Pol Monserrat en el pàrquing de Bonsuccés. En què consisteix aquest projecte?

Amb Núñez i Navarro estem buscant sempre aquest tipus de projectes que serveixin de catalitzador, que aportin sensibilitat i ànima a l'entorn. Ens van proposar començar amb quatre de les seves persianes. La proposta era treballar en grans superfícies i de la mateixa manera que vam fer amb l'hotel REC busquem artistes molt diferents entre si per a dur-lo a terme. A mi m'agrada treure'ls del seu món, com és el cas de Pol Monserrat, un il·lustrador, que treballa normalment en format petit: paper, DIN-A4... i que està encantat amb l'experiència. També comptem amb Jana A. Abril, una jove promesa, que realitzarà el seu segon mural. També tenim al reconegut muralista Joan Tarragó que pintarà dos alhora i a Sergi Delgado que acaba de finalitzar una molt especial en format collage: uns rostres realistes barrejats amb gràfica pop art a l'Hotel Jazz i ha quedat francament bé.

Marga López ens va sorprendre amb la seva proposta. Va anar a veure la localització de la seva persiana, en un pàrquing de la Bonanova i es va adonar que sempre estava pujada i ningú podria veure la seva obra, solament l'encarregat d'obrir al matí. Després de donar amb ell, va anar a conèixer-ho i va acabar fent-li un homenatge amb el següent missatge: "Bon dia, Christian" i sota "crida a la teva mare" amb un cor groc. Un plantejament totalment diferent i imprevisible.

NN Shutters Bonanova


Quina era la idea inicial del projecte?

La idea inicial té dos vessants. La primera evitar els grafitis i la segona aportar valor al barri. Si aportes un treball ben fet al barri, els seus veïns se senten més implicats i aconsegueixes que respectin més l'entorn.. I si fas moltes intervencions d'aquest tipus, generes una sensibilitat global que genera un vincle amb la ciutat.

En aquest projecte, la selecció d'artistes la tenies molt clara des del principi, veritat?

Exactament, és el reflex d'una llarga trajectòria. Ja conec als artistes i empatitzo amb la seva obra i anem creixent conjuntament en cada nou projecte. Tens una relació gairebé quotidiana amb ells i confies en el seu treball i el resultat sempre és molt bo. Això sí, amb els ulls oberts, eixamplant la mirada, per a descobrir nous talents i ampliar la xarxa d'artistes.

Sempre artistes de Barcelona?

Sí. Això és important, que treballin a Barcelona i que se sentin a gust a la ciutat. Alguns no han nascut aquí, però han decidit quedar-se i fer de Barcelona la seva ciutat, on desenvolupar-se creativament.

I tu com a director d'orquestra de tot... Tots els artistes amb els quals has treballat destaquen l'enorme llibertat que els dónes per a treballar al seu aire.

Per a mi és molt important. Jo sempre he treballat així. És com una intel·ligència de grup. Jo vull que el projecte es conformi de petites intel·ligències, cadascú que aportació el que sap, des de la seva especialitat i el seu virtuosisme. D'aquesta forma tot suma. Si comences a limitar-los, no estàs fent que flueixi. El treball important és la selecció. Si tries amb qui vols treballar i els coneixes, ja tens afinitats, llavors tot flueix millor. En aquest sentit jo també exerceixo de curator. Jo tinc una galeria de disseny i el meu treball és saber compaginar totes les àrees, fent que al final es vegi un conjunt.

Parlant de l'art en general, tu ets fundador i director de la Galeria Il·lacions. Quina és la seva funció?

Il·lacions és la galeria de disseny dels creadors de Barcelona. Aquest concepte, galeria de disseny, aquí no s'entén molt. Però si viatges per Londres o París veus que una galeria és una plataforma per a mostrar dissenyadors, en el nostre cas dissenyadors locals, que treuen el seu màxim potencial però no pensant en una indústria o producte industrial fet en sèrie, sinó simplement pensant en el mateix objecte. Això comporta que sigui una peça única o una sèrie limitada i feta artesanalment. Són peces d'un valor especial, que no busquen tant la funcionalitat sinó l'emoció i la bellesa.