Els monuments més Tops de Barcelona
2017-05-18

Els monuments de Barcelona fan d'aquesta ciutat una de les més visitades a tot el món. Sagrada Família, Tibidabo, Camp Nou, Palau Sant Jordi...Tots ells coneguts. Però avui, aquí, volem ensenyar-te uns altres

La metròpoli de Barcelona és singular per la quantitat de monuments arquitectònics que resideixen en el seu interior. Passejant per la ciutat, es poden trobar autèntiques obres mestres de diferents estils com a gòtic, neoclàssic, modernista, funcionalista, high-tech, art decó o neo mudèjar, entre uns altres.

Si voleu deixar-vos portar per la bellesa de les construccions més significatives de Barcelona i conèixer la seva història, us recomanem que seguiu llegint, perquè a continuació us portem alguns dels monuments més característics de la ciutat comtal. La selecció compta amb edificis icònics i uns altres que no són tan coneguts. Així que cal descobrir-los!

Recinte Modernista Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Aquest edifici forma part d'una de les belleses que ens ha deixat el modernisme català. L'any 1997 la UNESCO ho va declarar Patrimoni de la Humanitat. Luis Domènech i Montaner, amb l'ajuda del seu fill, va crear aquest complex hospitalari al començament del segle XX. L'Hospital de Sant Pau està compost per l'edifici principal i 27 pavellons més. Els edificis estan ornamentats amb maons vermellosos i s'uneixen gràcies a les galeries subterrànies de més d'un quilòmetre de longitud que s'utilitzaven per traslladar als malalts.

 

Casa Lleó i Morera

És, sens dubte, una de les obres principals de Lluís Domènech i Montaner i exemplifica a la perfecció l'habitatge burgès. La remodelació de la casa es correspon a l'època floral de l'arquitecte de Canet de Mar, potser la més característica. En aquest context, la Casa Lleó i Morera és una de les representants i de les més importants d'aquest període, com a model de casa burgesa. Era un edifici de pisos, en el qual els propietaris vivien en el principal, fet que marca la profunda decoració que tenen els seus interiors i la resta de pisos.
Si algú encara no la coneix, la trobarà en l'anomenada Mançana de la Discòrdia, en ple Passeig de Gracia. L'opinió pública de l'època la va cridar així per trobar-se en poca distància, tres edificis d'Antoni Gaudí (Casa Batlló), Puig i Cadafalch (Casa Amatller) i Domènech i Montaner (Casa Lleó i Morera).

Aquest edifici modernista transmet art per tot arreu i està considerada una de les millors obres modernistes per la intensa aportació artística dels millors artesans de l'època. La majestuositat de l'edifici s'aprecia ja des de l'exterior gràcies a la seva preciosa façana i s'accentua en arribar al vestíbul, al saló, la galeria o la sala de fumadors.

Casa Terradas, La “Casa de les Punxes”

Enmig del soroll de l'avinguda Diagonal, es troba la “Casa dels Punxes”, un edifici concebut originàriament com a residència per a la família Terradas, però que pel seu disseny ha transcendit generació després de generació fins a convertir-se en un reclam atractiu per als visitants de la ciutat. Sobre tres immobles diferents, Josep Puig i Cadafalch va realitzar una reforma unificant els tres cossos en un solament a través d'una gran façana d'obra vista. Per executar l'obra es va inspirar al castell de Neuschwanstein, de corrent wagneriana. El resultat final va ser una construcció imponent d'una mançana triangular de cases i que recorda a un gran castell medieval amb quatre torres amb coberta cònica, que han deixat en la memòria de la ciutat el nom popular pel qual avui és coneguda: La Casa dels punxes. Amb Sant Jordi com a protagonista, tot el recinte atresora una gran simbologia i quantitat d'elements decoratius, com les tribunes, les vidrieres o els forjats en tot l'exterior de la casa, obra d'artesans de la talla d'Enric Monserdà i Alfons Juyol.

Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona

No hem volgut deixar passar l'oportunitat d'incloure la seu de l'ajuntament de Barcelona en aquest rànquing. I és que la seva ubicació a la plaça Sant Jaume, molt a prop de l'antic Fòrum romà, i a escassos metres de la catedral fa que molts turistes acabin descobrint-ho sense voler.
La seva façana neoclàssica data de 1847, quan es va reurbanitzar la plaça. Més antiga és la façana del carrer de la Ciutat (1399), que fins a aquest moment va ser l'entrada principal a l'ajuntament. D'aquesta època són les populars estades que han perviscut fins als nostres dies: El Soló de Cent, la Capella, la sala d'Eleccions o l'Escrivania.

Arc de Triomf

De tots és coneguda la gran transformació que va sofrir Barcelona de cara als Jocs Olímpics de Barcelona’92. Però aquesta no va ser la primera remodelació que es va viure a la ciutat. Abans, dos grans esdeveniments van servir per modernitzar la ciutat: L'Exposició Universal que es va celebrar en 1888 i la Internacional, de 1929. D'aquesta època es conserven alguns vestigis.
Un d'ells és l'Arc de Triomf, dissenyat en 1888 per Josep Vilaseca i que servia com a entrada al recinte de l'Exposició, situada a l'actual parc de la Ciutadella. A diferència d'altres arcs de marcat caràcter militar, l'Arc de Triomf barceloní es va caracteritzar pel seu component civil, caracteritzat pel progrés artístic científic i econòmic.

L'Arc té inspiració neomudéjar i s'alça fins als 30 metres. En la seva decoració destaca la seva rica ornamentació escultòrica, obra de diversos autors de l'època que van representar, mitjançant al·legories, l'adhesió de les Nacions a l'Exposició i la recepció de Barcelona a cadascuna d'elles.

Font màgica de Montjuïc

El següent gran esdeveniment que va viure la ciutat va ser una altra Exposició Internacional, la de 1929, que ens va deixar un dels landscapes de Barcelona per antonomàsia. Poc podia imaginar l'arquitecte Carles Buigas que aquella font de colors que va dissenyar llavors acabaria sent gran reclam per a locals i forans.

El secret? Pels més petits, descobrir una font màgica de la qual raja aigua de colors. Per als adults, la sincronia entre la font i la música, de manera que la font sembla ballar al ritme de les cançons que sonen per la megafonia. I tant agradava a la gent que al final la ciutat la va fer seva, convertint-la en l'activitat de clausura de les Festes de la Mercè amb el famós Piromusical en el qual es combina la música i el ball de la font amb un espectacle de focs artificials.

Torre Agbar

Un dels últims edificis a incorporar-se al skyline barceloní. Durant 10 anys ha estat la seu d'Aigües de Barcelona, que va donar nom a l'edifici. Dissenyat per Jean Nouvel, és el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 145 metres d'altura, sent superat únicament per la torre Mapfre i l'hotel Arts, que mesuren 154 metres. Segons el propi arquitecte, la construcció es va inspirar en els campanars de la Sagrada Família i en els pinacles de la muntanya de Montserrat, encara que a tots ens recordi a The Gherkin, icònic edifici de la city londinenca.



Aquests són solament alguns dels principals atractius arquitectònics que poden trobar els visitants de la ciutat: La Sagrada Família, el Tibidabo, el Camp Nou, el Palau Sant Jordi…i així una infinitat de llocs que fan de Barcelona una ciutat única al món. I tu, amb quin et quedes?