El Rompeolas. Barcelona recupera un clásico
2019-07-18

Lloc de pesca, meditació, trobades amoroses clandestines, racions de musclos a la marinera en família en el restaurant Porta Coeli…Va haver-hi un temps no gaire llunyà en el qual la vella escullera de l'escullera de Barcelona es va convertir en un clàssic com a lloc d'excursió per als barcelonins. Situat al final de la Barceloneta, aquest passeig es va construir en 1904 per a protegir el port de temporals marítims. Amb el pas dels anys, el bulevard va anar guanyant adeptes fins a formar part de la vida de diverses generacions de ciutadans. 

Aprofitant aquesta estirada, a mitjan anys 20 es va obrir un restaurant al final del passeig, en els baixos del far que senyalitzava l'entrada al moll. Aquest restaurant, rebatejat com a Porta Coeli, va acabar convertint-se en un dels més famosos de Barcelona, al qual acudien pescadors, parelles i els pocs turistes que llavors visitaven la ciutat. I els caps de setmana, famílies senceres omplien les seves taules per a provar els seus cèlebres musclos a la marinera, les seves sardines a la brasa o les seves patates braves mentre es gaudia la vista sobre el mar obert. Successives reformes van permetre la circulació de vehicles fins al final del passeig, de manera que la seva popularitat va augmentar. Pocs llocs es podien trobar en una ciutat industrialitzada com la Barcelona de mitjans del segle XX per a gaudir de moments de pau i tranquil·litat davant el Mediterrani. Va ser tan emblemàtic que fins a Loquillo es va inspirar en ell per a compondre la cançó Rompeolas.

Paradoxalment, l'eclosió mundial de la ciutat amb els Jocs Olímpics de Barcelona’92, va suposar el declivi del lloc. La reforma de la façana marítima, la creació del Port Olímpic i del Maremàgnum van desplaçar el focus de l'oci cap al costat nord del Port Vell, relegant a l'escullera a un segon pla, llanguint cada any una miqueta més fins al 2.000, quan el Porta Coeli va tancar les seves portes, l'edifici va ser derrocat i l'espigó va desaparèixer per a construir el pont d'Europa que havia de facilitar l'accés de les embarcacions als molls.

 

rompeolas de Barcelona

 

18 anys després, Barcelona ha estrenat un espigó de 400 metres de longitud com una primera fase d'un nou projecte d'ampliació de la ciutat cap al mar. El projecte culminarà amb una segona fase en la qual es construiran edificis per a la docència nàutica, una franquícia del museu Hermitage que portarà la signatura de l'arquitecte japonès Toyo Ito, i una zona de restauració que permetrà rememorar els temps més dolços de la vella escullera, que sempre ha romàs en la memòria col·lectiva dels barcelonins.

Per això, era qüestió de temps que cristal·litzés alguna opció que revitalitzés el lloc per a oci i gaudi ciutadà. La nova escullera s'ha concebut com una prolongació del passeig marítim a partir d'una ampliació de la plaça Rosa dels Vents, que ara ofereix una panoràmica de 360 graus sobre el mar i la ciutat. En total estem parlant de 36.000 m2 d'espai d'ús públic i ciutadà que suposaran l'extensió i la connexió de la zona portuària amb el passeig. Amb aquesta reforma, el nou passeig acaba en un mirador amb graderies amb unes vistes úniques sobre el Mediterrani i la zona que envolta a la muntanya de Montjuïc.

Encara així, no volem que ningú es porti a engany. El nou espai poc té a veure amb la mítica escullera. En l'actual l'única cosa que es pot fer, de moment, és passejar. Els cotxes no tindran accés. Visualment també dista molt d'aquell vell dic en el qual una ona traïdorenca et podia jugar una mala passada mentre passejaves. Ara s'han col·locat unes baranes altes que limiten la relaxant visió de les ones trencant en les roques. Això sí, ara la visita és més segura, gràcies també a un paviment de formigó rugós i antilliscant que evita caigudes.

I no obstant això, l'experiència no podia ser més positiva. Des de la seva obertura a la fi de 2018, han estat milers els visitants que han recorregut a peu o amb bicicleta els 400 metres fins a la inesperada panoràmica 360 graus del nou mirador de Barcelona. I el més interessant, és que aquest èxit ha arribat de la forma més fàcil possible. Sense publicitat, sense màrqueting...el tan temut i tan desitjat boca-orella ha convertit aquest reducte en una de les millors experiències per a redescobrir Barcelona. I com el clàssic espigó, aquest també ha vingut per a quedar-se. Serà per la nostàlgia de l'antic, pel seu increïble mirador, per la pau que es respira, o perquè com cantava Loquillo, en l'escullera encara es fa olor el sol.