Reneix La Rotonda: Barcelona recupera una joia modernista
2016-07-07

Núñez i Navarro ha retirat avui la lona que cobria la torre Andreu, l'emblemàtic edifici de l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana, popularment  anomenada La Rotonda, que va adquirir en 1999. El Grup ha invertit sis anys de treball en la rehabilitació de la façana i el templet modernistes del simbòlic edifici.

L'actuació ha permès a la construcció recuperar, un segle després, el seu aspecte modernista original de 1906. En la intervenció, s'ha apostat per la màxima recuperació possible de l'exterior i interior de l'edifici inicial. Per a això, es rescaten i protegeixen el volum primigeni, les façanes principals i l'interior recuperable de la construcció.

 





Descobrint la façana de la Rotonda (foto d'Anna Mas)

En la presentació històrica, Txell Jubany, gestora cultural, ha comentat: “La intervenció suposa retornar a l'edifici el seu aspecte original modernista, és a dir, el planejat inicialment per Adolf Ruiz Casamitjana a partir de l'encàrrec del doctor Andreu. Barcelona recupera per a les properes generacions una joia històrica símbol de la ciutat”.

 




Txell Juvany (foto d'Anna Mas)

Patrimoni obert a la ciutat

La Rotonda se sumeixi a una vintena de projectes en els quals el Grup Núñez i Navarro ha recuperat per a Barcelona, en els últims 30 anys, part del seu patrimoni arquitectònic; entre els quals, alguns tan emblemàtics com la Casa Lleó i Morera, en la Mançana de la Discòrdia del passeig de Gràcia, o l'Hotel 1898 de la Rambla de Barcelona, per citar solament dues.

Recuperar l'esplendor de “la porta del Tibidabo”

Com va néixer l'edifici? D'on prové? La torre Andreu, coneguda popularment com La Rotonda, té els seus orígens l'any 1900, quan l'empresari farmacèutic Salvador Andreu Grau demana permís a l'Ajuntament de Barcelona per construir una caseta en la cantonada del que llavors eren el passeig de la Diputació Provincial (passeig de Sant Gervasi) i el carrer de Reg (avinguda del Tibidabo). Els terrenys havien pertangut a la vinya anomenada Ca Gomis o El Frare Blanc, que s'estenia des del passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo, i que la família Parés Gayol havia venut a la societat anònima El Tibidabo.

Els plànols de l'edifici, qualificat d'habitatges, els signava l'arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana. Es creu, segons els plànols presentats posteriorment a 1906 pel mateix arquitecte, que serà en aquest moment quan ja es projectarà realment l'hotel de la Rotonda, un edifici en forma d'ela amb dos cossos rectangulars formant angles de 45 graus per articular-se amb un altre cilíndric rematat amb una lògia o rotonda, l'element arquitectònic que ho ha identificat al llarg dels anys.

Cap a l'any 1910, La Rotonda ja era un edifici representatiu i luxós en els límits del nou Eixample barceloní i en la faldilla de la muntanya del Tibidabo. Era la porta del Tibidabo i de la ciutat. Des d'un punt de vista artístic, en aquest primer període, destaca la decoració marcadament modernista de les façanes, a força de pinacles i mosaics de temàtica lúdica i esportiva. El templet amb la cúpula intensament decorada a força de mosaics, ceràmiques, flors i escultures zoomorfes és obra del gran ceramista Lluís Bru i Salellas, que va ser un dels artesans col·laboradors habituals de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Les reformes successives i l'ús hospitalari van degradar l'edifici i van suposar la pràctica desaparició de seu interior modernista original. Un segle després, La Rotonda recupera, finalment i merescudament, la seva antiga esplendor. Gaudim-la junts.




Templet modernista obra del gran ceramista Lluís Bru i Salellas (foto d'Anna Mas)