La fotografia com a essència d’ un hotel
2017-09-21

Hotels amb encant, hotels tematitzats, hotels-Spa…Avui dia les grans companyies del sector, i les petites també, intenten donar als seus espais una personalitat definida, un caliu, perquè l'estada de l'hoste es converteixi en una autèntica experiència que recordar en deixar la seva habitació, més enllà de la comoditat del llit o les amenities del bany. I no fa falta anar-se’n al Bellagio, al Venetian o al Luxor de Las Vegas per impregnar-se d'aquesta atmosfera especial que fa que allotjar-se en un hotel sigui molt més que un lloc en el qual dormir quan visitem una ciutat.

En el cas de Núñez i Navarro Hotels, la personalitat dels hotels es construeix a través de la fotografia. Aquesta és la seva essència. És igual allotjar-se al monumental Hotel 1898, com en l'U232, el Granvia, el Soho o el B-Hotel. Com si d'una galeria es tractés, en tots es troba sempre un fil conductor que s'estén planta per planta i atorga a l'edifici un estil definit i fàcilment recognoscible. Els analitzem?

Hotel U232: Icones d'una Barcelona no tan llunyana

En el cor de l'Eixample es troba l'Hotel U-232, en el qual podem gaudir d'un sensacional reportatge realitzat en els anys 70 per Maria Espeus. En ell, la retratista oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 va plasmar la Barcelona que la va acollir quan va venir des de París. El millor d'aquest reportatge és sens dubte la naturalitat amb la qual la fotògrafa sueca es va deixar portar per una ciutat desconeguda per a ella: “no tenia treball, així que em dedicava a passejar. Aquests racons, i alguns més que ja no existeixen, em cridaven molt l'atenció. Però no els buscava. Simplement passejava i els trobava. M'agradaven, però no els vaig buscar”. Així, amb la seva mirada escandinava va anar capturant tot el que li va cridar l'atenció d'aquella Barcelona i que resultava nou per a ella: el popular avió que sobrevola el Tibidabo des de 1928, l'administració de loteries El Gat Negre o el vell cartell que indicava l'atracament de les “Golondrines” en el port de Barcelona, passant per un quiosc de les Rambles o un aperitiu d'olives i escopinyes amb una copa de vi. Totes aquestes imatges, a diferent grandària, adornen els diferents espais comuns de l'hotel, com el lobby o els passadissos i recorden la Barcelona que va existir no fa massa anys, en la qual es respirava encara un ambient de poble.

 

Hotel 1898: Un viatge a les Filipines espanyoles

Si el reportaje del U232 ya estaba hecho, el del Hotel 1898 surgió previo encargo. Aunque parezcan fotos antiguas de los años 50, todas las instantáneas que decoran el único hotel colonial de Barcelona fueron tomadas en 2006, cuando Maria Espeus viajó hasta allí para mostrar las Filipinas y las plantaciones de tabaco, ya que el hotel antiguamente fue la Compañía de Tabacos de Filipinas. Una vez allí, Espeus decidió buscar vestigios españoles de la época de las colonias. Así, del encargo inicial de 30 fotografías, se pasó a una colección de más de 120 imágenes repartidas por todo el hotel: retratos, fotos detalles, palmeras, hojas de tabaco y planos generales guían un viaje en el tiempo a través de las diferentes estancias del hotel. Igual que sucediera en el U232, todas las fotografías están realizadas en blanco y negro, uno de los rasgos característicos de la obra de Maria Espeus: “A mí me gusta mucho más. Con el color ya lo tiene todo hecho. Si tú tienes una fotografía en blanco y negro siempre puedes imaginar el color”, afirma la fotógrafa.

Si el reportatge de l'U232 ja estava fet, el de l'Hotel 1898 va sorgir previ encàrrec. Encara que semblin fotos antigues dels anys 50, totes les instantànies que decoren l'únic hotel colonial de Barcelona van ser preses en 2006, quan Maria Espeus va viatjar fins a allí per mostrar les Filipines i les plantacions de tabac, ja que l'hotel antigament va ser la Companyia de Tabacs de Filipines. Un cop allà, Espeus va decidir buscar vestigis espanyols de l'època de les colònies. Així, de l'encàrrec inicial de 30 fotografies, es va passar a una col·lecció de més de 120 imatges repartides per tot l'hotel: retrats, fotos detalls, palmeres, fulles de tabac i plànols generals guien un viatge en el temps a través de les diferents estades de l'hotel. Igual que succeís en l'U232, totes les fotografies estan realitzades en blanc i negre, un dels trets característics de l'obra de Maria Espeus: “A mi m'agrada molt més. Amb el color ja ho té tot fet. Si tu tens una fotografia en blanc i negre sempre pots imaginar el color”, afirma la fotògrafa.

Hotel Granvía: estil retro per a un palauet del siglo XIX

Ese juego con el cromatismo de las imágenes se hace presente en la colección de imágenes que decoran el, también realizadas por María Espeus. La ausencia de color y el atuendo de las modelos nos retrotraen hasta los años 40, aunque aquí también hay truco: “el look lo hicimos a propósito. Me encantan los años 40 y quisimos darle este toque”, defiende Espeus sobre la ambientación de época que lucen las modelos retratadas en diferentes ámbitos de su día a día.

Aquest joc amb el cromatisme de les imatges es fa present en la col·lecció d'imatges que decoren l’ Hotel Granvía, també realitzades per Maria Espeus. L'absència de color i l'abillament de les models ens transporten fins als anys 40, encara que aquí també hi ha truc: “el look ho vam fer a propòsit. M'encanten els anys 40 i vam voler donar-li aquest toc”, defensa Espeus sobre l'ambientació d'època que llueixen les models retratades en diferents àmbits del seu dia a dia.

 

Soho Hotel: Disseny , Confort, Art i Modernitat

En les antípodes del classicisme que poden transmetre les imatges de María Espeus ja esmentades, el Soho Hotel presenta una ambientació trencadora en col·laboració amb els diferents artistes que han col·laborat en el seu disseny amb obres d'art que es fusionen amb la funcionalitat de l'hotel permetent percebre sensacions noves i entendre conceptes a través de l'edifici i el seu interior. Mostra d'això seria el disseny arquitectònic ideat per l'equip d'Alfredo Arribas (arquitecte entre uns altres del B-Hotel i de la rehabilitació de la Rotonda) o les obres visuals creades per Franc Aleu, que absorbeixen al visitant en un contundent joc de llums de metacrilat que encarnen diferents parts del cos en els quals descobrir la forma d'una mà, una orella, una cara…

En simbiosi amb Aleu i Arribas, l'ambientació interior del Soho Hotel es completa amb els treballs de Verner Panton i Etienne Krähenbühl, d'inspiració pop i que abasten escultura sonores i tot tipus d'objectes que es poden trobar a l'hotel.

Aquests són solament alguns exemples que demostren que la visita a un hotel és molt més que un simple allotjament. Així que la propera vegada que planifiquin un viatge de negocis o unes vacances treguin ja de la seva ment aquella frase de: “total, si solament anem a dormir”… Ara els hotels s'aprofiten al màxim, o si no acostin-se a qualsevol dels aquí citats. La ciutat pot esperar.

Invitación Barcelona Meeting Point