Bars Mítics de Barcelona: La història también es beu
2017-08-08

 

 

Si Amèrica es va forjar als carrers, com deien en Gangs of New York, bé podríem dir que Europa es va forjar en els bars. Però no en bars com els de ara, amb tapes, barrils i pòsters d'un equip de futbol. Parlem de cafès en els quals es reunia la intel·lectualitat, i en els quals sorgien encesos debats sobre la monarquia i la república, sobre religió i sobre les noves idees que s'anaven gestant en tota Europa al llarg dels segles XVIII i XIX buscant el seu acomodament. A França, el Cafè Li Procope a París va ser lloc de reunió per a personatges com Voltaire, Rousseau, Danton o Marat. A Madrid un dels més famosos va ser el Cafè del Pombo, els debats del qual van ser immortalitzats en llenç per José Gutiérrez Solana.


Barcelona també pot presumir dels seus cafès històrics, freqüentats per figures rellevants de talla mundial com Picasso, Joan Miró o Ernest Hemingway. I el millor de tot, alguns d'ells encara segueixen en funcionament. Els descobrim?

 

 

Els Quatre Gats (Carrer Montsió 3, Barri Gòtic)

No és el més antic però potser sí sigui el més mític de la ciutat. Ha quedat en l'imaginari col·lectiu com el bar bohemi per excel·lència. Té una mística que va enamorar al mateix Woody Allen, que ho va incloure com a escenari de la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona. El local es va inaugurar en 1897 com a taverna amb menjar barat i música de piano. Ramón Casas i Santiago Rusiñol van contribuir econòmicament a la seva obertura. A més d'ells, Rubén Darío, Isaac Albéniz, Enric Granados, Gaudí o Picasso van freqüentar unes tertúlies en les quals segons el fundador del local, Pere Romeu, “s'arreglava el món” i que eren “aliment per a l'esperit”. El local va tancar en 1903 i va tornar a reobrir les seves portes a final de la dècada dels 70, quan tres empresaris gastronòmics van decidir rellançar un lloc mític de la cultura barcelonina.

Imatge eliminada.

 

London Bar (Carrer Nou de la Rambla 34, El Raval)

Inaugurat en 1910, va acollir entre les seves parets a Picasso, Miró, Hemingway, Machado i Carlos Gardel. Taules de marbre, decoració modernista i recer de la bohèmia barcelonina. Des de la seva obertura va funcionar de forma ininterrompuda durant 106 anys, fins a la mort de la seva propietària, Eli Bertran. Recentment s'ha sabut que Carlos Raluy, fundador de l'històric Circ Raluy ha heretat el local i està preparant la seva propera reobertura per a gener de 2018, amb la idea de conservar la programació cultural, a través d'espectacles de circ i de música en viu.

 

Agüelo 013 (Carrer Avinyó 37, Barri Gòtic)

Potser el que millor ha sabut aprofitar el seu passat vuitcentista per fer del seu servei una autèntica experiència d'avantguarda. Amb quatre espais diferenciats, aquesta taverna que data de 1850 ha estat punt de trobada de diverses generacions de barcelonins, que ho van convertir en un dels llocs d'oci més típics de la ciutat on el preu solia compensar la “qualitat” del producte. Des de 2013 també compta amb restaurant per més de 300 comensals i amb una enoteca en la qual es poden degustar més de 40 vins de 20 denominacions d'origen diferents.

 

Velódromo (Carrer Muntaner 213, l’Eixample)

Segons els seus propietaris, el Velòdrom “és un cafè-bar-restaurant en el qual cap d'aquests conceptes predomina per sobre de l'altre”. Un local en el qual poder començar una nit de tabola per la zona d'Aribau i Tuset prenent un cocktail, o acabar-la desdejunant amb ganivet i forquilla abans d'anar-te a dormir. L'origen d'aquest bar es remunta a 1933, quan l'Eixample començava a tenir ja la forma que avui coneixem. El Velòdrom va acollir tertúlies i reunions polítiques fins a l'esclat de la Guerra Civil. Per allí van passar literats i membres de la gauche divine barcelonina. Després del conflicte el lloc va adquirir renom com a bar de copes i així va seguir fins a 2000, data en què ho va adquirir la cervecera Moritz per reobrir-ho nou anys després i convertir-ho, de nou, en punt de trobada del món cultural de la ciutat.

Aquests són alguns, però no els únics bars que han vist passar els segles i encara viuen per explicar-ho: El Cafè de l'Òpera, Casa Almirall o Les 7 Portes seguirien en una llista que donaria per més d'un post. I és que la història de Barcelona també s'aprèn en els seus bars. Qui s'anima a una ronda?